Els governs de Balears, Catalunya i Andorra es reuniren ahir al matí a la sala 6 de la seu de la màxima institució del Principat per tancar els darrers serrells de la creació de la Fundació Llull, la nova entitat que treballarà per difondre arreu del món la cultura catalana. Va ser una reunió mitja tècnica i mitja política en la qual participaren el secretari general de la Presidència del Govern balear, Bartomeu Llinàs; el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló; i el secretari d'Estat de Cultura d'Andorra, Jordi Gallardo.
El motiu de la trobada era ultimar les disposicions legals de la creació de la Fundació, que tindrà seu permanent a Andorra. Les Balears hi participaran com a membres del Consorci Ramon Llull, ja que la Fundació serà participada per aquest Consorci, regit pels governs català i balear, i per Andorra.
Bartomeu Llinàs va explicar que «aquesta és una fundació que es fa en base al dret andorrà. Per tant, la reunió és a nivell tècnic, perquè s'ha d'analitzar la documentació rebuda i mirar que no contradigui cap fórmula legal de Catalunya ni de Balears, i a la vegada política, perquè estam tancant el funcionament de l'entitat i la seva organització».
Llinàs també afegí que l'entrada a aquesta fundació obligarà a replantejar-se què passarà amb les institucions amb competències culturals a les Illes: la Direcció General de Cultura del Govern balear, l'Institut d'Estudis Baleàrics i fins i tot els consells insulars, per tal de no multiplicar els esforços.
La trobada andorrana es va fer just un dia després de l'acte de lliurament del premi Ramon Llull, que propicià l'encontre dels polítics durant el sopar. En aquest marc, el ministre de cultura andorrà, Juli Minoves, explicà a Diari de Balears que la fundació «tindrà un pressupost fundacional de 100.000 euros, que seran aportats en quantitats idèntiques per les diferents administracions. Però després haurà de tenir el pressupost per poder funcionar. I si bé momentàniament la seu de l'entitat serà al Ministeri de Cultura andorrà, ja estam treballant per trobar un local emblemàtic per a la nova institució».
Minoves va explicar que «aquí hi sortim tots beneficiats. El català és una llengua molt important, amb deu milions de parlants, però és que, a més a més, és l'única llengua oficial a Andorra. Aquesta fundació no s'entén sense la presència de tots els territoris amb aquesta llengua comuna i, en fer-la en base a dret andorrà, permet la seva participació i presència en tots els fòrums internacionals com l'ONU i la UNESCO, on Andorra participa com a membre de ple dret. A més a més, nosaltres tenim un conveni amb la Unió Europea per promoure el català a la Unió i que, jo sàpiga, Catalunya i Balears formen part d'aquesta Unió Europea».
Així les coses, el ministre de Cultura andorrà s'havia reunit dijous horabaixa amb Bargalló per tractar de tots aquests temes i es va mostrar entusiasmat per l'experiència de Frankfurt i per l'esperit de la cimera que els caps dels diferents governs celebraren a Cura, a Mallorca, per escenificar la posada en marxa de la nova entitat. Així mateix especificà que «independentment d'això, el consorci podrà obrir totes les seus que cregui necessàries allà on vulgui i, per descomptat, a Mallorca».
Per la seva banda, l'expresident de l'Institut d'Estudis Balèarics Gabriel Janer Manila va explicar a aquest diari que «al final el que volen els polítics és que la inversió en cultura porti lluïment a cada un dels territoris, per això en la meva època ja s'havia parlat de fer una federació de les entitats destinades a la promoció de la cultura catalana a tot arreu, una fórmula que en el seu moment ja va entusiasmar l'actual director de l'Institut Ramon Lull, Josep Bargalló». Del germen d'aquella idea en pot haver nascut aquesta fundació.
