La galeria catalana Parés acaba de complir 130 anys, fet que la converteix en la més antiga de l'Estat espanyol i tota una institució a Catalunya on, segons escriu en el catàleg d'aquesta commemoració l'expert Francesc Miralles, «la importància de la sala Parés en aquests cent trenta anys d'existència ha estat cabdal per a l'art català i per als artistes del nostre país, importància que ha estat reconeguda per molts durant tot el segle».
Molt coneguts foren els artistes que varen exposar a la galeria, fundada per Joan Parés i que el 1925 fou adquirida per la família Maragall, que encara en té la propietat. Aquest espai pot presumir d'una nònima de pintors tan importants com Rusiñol, Mir, Anglada, Nonell, Casas, Miefrén, Barrau, Sorolla, Mompou, Torres-García, Pere Pruna, Zuloaga, Regoyos, entre altres. Molts d'ells foren paisatgistes clau de la primera meitat del segle influïts per les ruptures de les avantguardes històriques.
Per cert, la pintura d'alguns d'ells es pot gaudir al Museu Es Baluard, ja que algunes d'aquestes firmes fan part del seu fons, que en aquest moment s'exhibeix en el Queen Sophia Spanish Institute de Nova York. En la dècada dels setanta del segle passat, la Parés mantingué una estreta relació amb la galeria palmesana Dera, fundada per Magdalena Seguí i Guillem Rollan, i inaugurada el 2 de desembre de 1965 amb una col·lectiva en la qual figuraven pintors de fons de la sala catalana com Pruna, Mompou i Amat. «Ens dedicam a la pintura catalana del segle XX», cosa que a l'Illa, en aquell temps, «resultà un poc difícil», perquè el gust pictòric es declinava més aviat cap a un estil de factura acadèmica. Tanmateix, l'acceptació d'aquesta demostrà que «no anàvem desencaminats. Al públic li agradà i, a més, els convencérem que feien una bona inversió», recordava ahir Magdalena Seguí, que encara avui manté el contacte amb la galeria catalana Parés.
