algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 18°
26°

Els espanyols ja tenen lletra per poder entonar bé el seu himne

Paulino Cubero és l'autor d'un text amb més retrets que lloances

Au idò: ja el tenen aquí. Ha fet falta un jurat especial, compost d'experts en música, literatura, història i dret, triat expressament pel Comitè Olímpic Espanyol (COE), per escollir l'himne espanyol. Les quatre estrofes de Paulino Cubero, un manxec de 52 anys en atur des de fa dos anys, foren les seleccionades entre unes set mil propostes per posar l'abecedari complet a la Marcha del Granadero.

A partir d'ara, els esportistes ja podran posar-se la mà al pit en pujar al pòdium per entonar el seu himne i la polèmica està servida. Les reaccions ahir no es feren esperar i n'hi ha hagut de tot tipus. Sembla que ningú no tiri coets d'alegria.

El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, qualificà la lletra de «rància» i «casposa». Tampoc no fou gaire dolç el president de CiU, Artur Mas, que considerà que «es podrien haver estalviat» posar lletra a l'himne, ja que el PP i PSOE pensen que la defensa de la identitat és quelcom «antic» i els nacionalistes «gent anacrònica». Amb ironia es manifestà el portaveu d'ERC, Joan Tardà, qui assegurà que «totes les nacions han de tenir un himne, de la mateixa manera que la nostra nació, Catalunya, té un himne nacional amb música i lletra».

Qui no es pronuncià sobre la seva idoneïtat fou el portaveu parlamentari del PP, Eduardo Zaplana, que confessà no haver tingut temps de mirar-se la lletra «amb detall» mentre el seu líder, Mariano Rajoy, rebé la notícia de manera més aviat freda. Menys diplomàtica fou la vicepresidenta del Congrés, Carmen Calvo, a qui la lletra no li agradà «en absolut», perquè conté «expressions completament vetustes».

Reaccions a part, el fet és que l'himne d'Espanya es cantarà el proper 6 de febrer a Màlaga, al partit que la selecció jugarà contra França. La vicepresidenta del COE explicà ahir que la idea és que la lletra de l'himne sigui «a tots els seients de la Rosaleda» i que «tothom que vulgui, la pugui cantar». Caldrà fer gàrgares amb més mel que llimona, doncs. Pel fet memorístic, no caldrà, quatre estrofes ben simplones no seran gaire difícils d'estudiar per als amants de la pàtria, espanyola és clar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.