Tolo Servera coneix bé la indústria musical. Sap com funciona, qui mana, què té sortida. La seva experiència com a músic, productor i compositor l'avantatgen enfront d' aquells que desconeixen per complet com cal moure's pel sector: amb peus de plom, feina, disciplina i perseverància. L'acte de creació, i no sols musical, «és un 95% de feina i un 5% d'inspiració». Com molts escriptors, creu que les muses han de trobar l'artista ja treballant.És per això que durant anys, aquest músic no ha deixat d'esforçar-se. I ara presenta reunides, en el que és el seu primer disc en solitari, Servera, onze cançons escrites entre els anys 1997 i 2005. Guardades durant temps en un calaix amb moltes altres, aquestes han estat les seleccionades per a ser «la targeta de presentació» del músic.
Vuit de les peces incloses al CD, que es presenta demà a les vuit de l'horabaixa al Jazz Vouyeur, compten amb la presència de diverses seccions de diferents orquestres simfòniques (la de Palma, la Camerata Sa Nostra, la Jove de Balears...) en una col·laboració que el mateix Servera qualifica «de cirera sobre el pastís». És per això, entre d'altres coses, que el músic està «molt satifet del resultat final». Servera és plenament conscient de la «crisi que pateixen les discogràfiques actualment», com també dels canvis que les noves tecnologies estan generant en el sector. Però això no li impedeix continuar una tasca que és la seva passió, la composició, perquè sap «que les cançons no moren mai» i que, per tant, val la pena fer-les néixer.
Tolo Servera compon «de forma tradicional: amb la guitarra entre els braços, el quadern sobre la taula, un bolígraf i una copa de vi». La seva és una música que parla d'emocions, de sentiments, d'amor. «Sense excés de sucre, però», afegeix el músic. El seu objectiu és crear «un segell personal», una «marca» que permeti als oients, als aficionats a la música, discernir la seva creació de la d'altres músics. Per això, presenta «un treball molt personal», que aconsella «escoltar amb calma i tranquil·litat» i que beu «d'artistes com Sting o Alejandro Sanz», sols dos dels noms de les moltes influències que Tolo Servera ha conegut.
En aquest sentit, el compositor segueix les indicacions que sovint li fa el co-productor del seu disc, el guitarrista Joan Bibiloni, «qui afirma que quan ha de fer un disc està un mes sense escoltar res de música» amb l'objectiu d'evitar «contaminar-se en excés del que fan els altres músics». Sobre això, Servera afirma que «la línia divisòria entre influència i plagi, actualment, és realment més prima del que un es pensa» i cal fer un esforç per a presentar al públic «una marca pròpia».
