Xavier Pastor Quijada emprengué divendres la seva darrera travessia. El pare de l'actual director executiu d'Oceana a Europa, que porta el seu mateix nom, fou capità de Sanitat de l'Armada i destacà entre d'altres coses per la incansable lluita que encapçalà per la creació i la recuperació del Museu Marítim de Mallorca i per ser soci fundador i president de l'Associació d'Amics d'aquesta entitat. El Museu Marítim de Mallorca s'inaugurà a Palma l'any 1951 i estigué situat al Consolat de Mar fins el 1974, any en què fou clausurat. Arran d'això, el patrimoni que integrava el fons del centre es retornà als seus donants, s'afegí al del Museu de Mallorca o s'extravià. Amb la intenció de recuperar i conservar aquest patrimoni marítim, es creà l'Associació d'Amics del Museu Marítim, de la qual formà part Pastor Quijada. Des del seu naixement l'any 1976, aquesta associació ha reclamat a les diferents administracions la creació definitiva d'aquest museu. Fins ara, l'Administració encara no s'ha fet ressò d'aquest petició.
Tanmateix, això no fou mai un impediment perquè el capità Pastor Quijada reunís, a títol personal, una important col·lecció material i documental relacionada amb la navegació marítima, la seva gran passió. També el modelisme naval fou una activitat a la qual dedicà bona part del seu temps i esforços. Un dels projectes en què col·laborà fou la recuperació de l'embarcació mercantil Xabec. Aquesta embarcació de vela tenia tres pals i era molt emprada a la Mediterrània, fins al punt que quan als ports veien arribar-ne una ja se sospitava que es tractava de navegants mallorquins. De xabecs, n'hi ha de diferents tipus i èpoques, però Pastor Quijada se centrà en el model del segle XIX, molt poc documentat.
Una altra col·laboració destacable de Xavier Pastor Quijada, a més del suport a la creació de l'Escola de Mestres d'Aixa, fou la reproducció de l'exvot de la coca mediterrània més famosa: la Coca de Mataró, que actualment es troba al Maritiem Museum Prins Hendrik, de Rotterdam. La coca és una embarcació originària del nord d'Europa, l'ús de la qual s'estengué pel mediterrani a partir del segle XIII.
Els exvots mariners, com el de la Coca de Mataró, són una important font d'informació per conèixer el treball que desenvolupaven tant els mariners com els pescadors. D'altra banda, també serveixen per fer-se una idea de les eines que usaven per realitzar la seva tasca. Aquests exvots són sovint l'única imatge de què es disposa a l'actualitat, per la qual cosa tenen un gran valor històric. Són una mostra de l'artesania popular i de la devoció religiosa dels homes de mar.
