La ploma de Pere Calders ha inspirat Javier Matesanz per escriure i dirigir Calderianes, morir per viure, una obra que s'estrena demà, a les 19.30 hores, en el marc de la XIV Fira de Teatre de Manacor.El director proposa aquest monòleg, que comença amb un conte breu de menys de 10 línies de Pere Calders, com a punt de partida de l'obra. És un monòleg tragicòmic en el qual Joan Carles Bestard interpreta «un home patètic» que aprofita la presència del públic, suposat jutge final, per fer un repàs a la seva pobra existència.
Entre plors i rialles, el personatge, a punt de deixar-se morir o de matar-se, cosa que no decideix fins al final, escorcolla cada racó de la seva vida a la recerca d'un motiu d'orgull, molt complicat de trobar. Es tracta d'un personatge capaç de convertir en absurd el fet de morir i l'únic èxit de la vida del qual pot ser partir amb dignitat, obtenint un record, per mínim que sigui, que faci que li valgui la pena haver viscut.
L'objectiu de Javier Matesanz amb la producció de Calderianes és el d'entretenir i reflexionar sobre la mort envers la vida. «El que fa patètic el personatge és la vida tan miserable que ha portat i no el fet de morir», afirma el director. «És una història molt trista on un personatge no troba cap motiu a la seva existència per sentir-se orgullós o satisfet d'haver viscut», declara Matesanz.
Joan Carles Bestard, tot sol a l'escenari, s'enfronta amb un públic a qui ha de provocar un compendi d'emocions diverses. «La seva feina és realment difícil, ja que ha de dominar molts registres en una mateixa obra i ha d'aconseguir mantenir viva l'atenció del públic», opina el director, qui afegeix que «la dificultat augmenta perquè es tracta d'un actor bastant catalogat per algun dels seus personatges». D'aquesta manera, Bestard interpreta un paper amb extremes i contrastades exigències dramàtiques i físiques.
Quant a l'escenografia, en aixecar-se el teló l'espectador s'enfrontarà amb un escenari buit, amb la simple força d'una llum molt clara vessada sobre el personatge, emergit enmig del no res, per retre comptes a un jutjat imaginari, o a ell mateix, de la seva patètica existència. Una escena que té l'únic suport d'un audiovisual, realitzat per Àlex Ripoll, emès durant l'obra, que es converteix en un complement necessari per explicar aquesta odissea existencial que experimenta el personatge.
Unes imatges enregistrades a Formentera, al cap de Barberia, són l'emplaçament idoni per ambientar aquesta particular història d'existencialisme fantàstic.
L'obra és una coproducció de Produccions Illa Oberta i la Fundació Teatre Principal, on es representarà properament, després d'haver passat pel mostrador que representa Manacor.
