cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

El tarannà de les antigues sales de teatre a l'Illa fa pensar en el futur

La multifuncionalitat i l'elevada vàlua arquitectònica definien molts d'aquests espais

Durant gran part del segle passat, molts dels pobles de l'arxipèlag disposaven d'una o d'un grapat de sales de teatre i espectacles, les quals van ser testimoni privilegiat de part transcendent de l'activitat social i cultural de les generacions precedents.

Sigui com sigui, molts d'aquests indrets guarden peculiaritats i històries úniques entre les seves parets alhora que comparteixen semblances rellevants. Llevat d'alguns casos, la majoria d'aquestes instal·lacions es posaren a caminar gràcies a iniciatives engegades per part de petits empresaris lligats de qualque manera al món dels espectacles, del cinema o d'altres activitats artístiques.

Aquesta primera característica ja ens destapa el caire polivalent d'aquests indrets. De fet, no es pot parlar de sales únicament dedicades a teatre car, en la majoria de viles aquests centres s'orientaven a esdeveniments prou diversos. Tal volta, les representacions teatrals eren una de les utilitats que implicaven més la gent ja que es tractava, en moltes ocasions, d'anar a veure què tal actuaven els mateixos veïnats del carrer de devora, els quals exposaven subgèneres com ara comèdies o sarsueles.

No cal oblidar tampoc, que a aquests edificis també s'hi celebraven xalestes sessions de ball, les quals apareixien ornamentades amb simpàtiques i alegres orquestres que, sovint, eren integrades per gent del mateix poble o d'algun poble no molt llunyà.

Emperò, el mosaic de possibilitats no quedava limitat a la gent major. A aquestes sales molts infants de la postguerra aprengueren a somiar durant els apassionants horabaixes de circ o de màgia que sovintejaven durant les festes nadalenques o durant la Setmana Santa. Amb menor freqüència tot i que no amb menor transcendència, també s'hi oficiaven solemnes assemblees polítiques, reunions de caçadors o, simplement, s'empraven per fer-hi qualque sopar de germanor.

En qualsevol cas, no hauríem de desestimar que l'ús que va atorgar majors guanys als propietaris dels teatres va ser el cinema. Així, a partir de les primeres dècades del segle XX es començaren a instal·lar pantalles i a projectar films.

Un dels teatres que val la pena comentar és el cas de la la sala Cas Coix a Llucmajor. Aquesta sala va veure la llum devers l'any 1877 quan Gabriel Thomàs l'inaugurà amb el nom de Teatre Recreatiu. L'edifici aixeca tres pisos, els quals disposen de més de cinc-cents seients, tot i que la sala va arribar a acollir prop de nou-centes butaques. L'ús inicial del cinema va anar molt lligat a les projeccions de cine, emperò amb el pas del temps anà acollint també obres teatrals, espectacles de varietats i de circ, així com d'altres esdeveniments.

Durant els anys vint, s'hi pogueren veure algunes companyies d'òpera i sarsuela, com la Gran Compañía de Opereta y Zarzuela, que l'any 1913 hi representà El diablo con faldas. Freqüents també foren les actuacions de diverses intèrprets de cuplets o les vetlades de gloses.

L'activitat teatral es va accentuar a partir de la dècada dels anys setanta quan hi fou habitual la presència del grup de teatre de l'Assistència Palmesana. Hi presentà algunes obres com Hem de casar a sa nina (1978) d'en Xesc Forteza. Ja en els vuitanta, van rebrotar grups de teatre local com Picadís Teatre o l'Associació de Teatre de la Tercera Edat. Durant els darrers anys, es pogué gaudir de representacions com Amor en blanc i negre (1992) a càrrec de l'Associació Artística Sant Bonaventura o C/Amargura, 13 (2000) de Diábeticas Aceleradas.

L'any 2003 es va anunciar que el teatre tancava per un temps, el qual es destinaria a fer qualque reforma. Quatre anys després la sala continua tancada. «És una llàstima que el local continuï tancat. La intenció de la propietat seria reobrir-lo però les ajudes públiques es fan imprescindibles perquè el cost de la reforma és molt alt» afirma l'actual propietari Biel Thomàs.

Monumental de Sineu  

La història d'aquesta sala ens ajuda a continuar despullant la infinita singularitat que atresoraven aquests indrets. Fou a la dècada dels anys vint quan aquest edifici del carrer Torrents va començar a acollir pel·lícules de cinema les quals, de mica en mica, varen anar combinant-se amb representacions teatrals, balls i d'altres celebracions.

Aquesta construcció, disposà d'un aforament d'un parell de centenars de butaques, les quals estaven distribuïdes en tres nivells. La pantalla se situava a la part posterior de l'escenari, escenari que estava escoltat per un vestidor a cada lateral. Endemés, hi havia un accés soterrat i un bar.

Durant aquests darrers decennis, grups teatrals sineuers com La Prima o agrupacions com Cine-1 (la qual va arribar a sumar fins a 17 integrants) han anat donant vida a una sala que ja havia acollit obres de teatre folklòric temps enrere com ara Sa Padrina.

A finals dels vuitanta, l'edifici â"que fou catalogat com a Edifici Singularâ" es va reconvertir en una discoteca i poc temps després es va pegar foc. Avui encara està entre cendres i amb el cartell d'«es ven» penjat a la façana.

El minúscul transsepte que hem fet per aquestes dues sales sintetitza la realitat de moltes d'aquestes sales. Tot i que entre elles hi ha certs matisos â"tal vegada el Monumental era una sala més pensada per actuacions locals, mentre que a Cas Coix hi varen actuar un major elenc de grups forasters amb cert renomâ" la realitat contemporània és prou versemblant.

Edificis amb alt valor i orfes d'un ús a causa que són poc rendibles per uns propietaris que veuen en les ajudes públiques l'únic desenllaç d'un trencaclosques que, certament, resulta inquietant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.