NURIA MARTÍ. Enviada especial a Nova York.
Han canviat la forca per una granera i els carrers de sa Pobla han quedat substituïts pels verds paratges del Central Park de Nova York. Però els dimonis d'Albopàs, allà on vagin, no deixen de captivar tots els presents. Els empaiten, els espanten, els encalcen, els enganen i, en definitiva, els arrenquen mil somriures i rialles així com també algun que altre plor entre els més petits. Amb aquella norma universal que diu que per divertir-se i compartir grans moments no cal saber d'idiomes, els dimonis d'Albopàs es desenvolupen entre els ciutadants americans de la manera més natural. Grans i petits, grassos i magres, tots s'acosten a veure, qui o què són aquelles bèsties tan colorides i extravagants
.
Tot d'una et demanen, a tu, que estàs per allà i sembla que sàpigues de què va la història. «What exactly is it?». I tu, que tens a punt un fulletó dissenyat expressament pel Govern i els dimonis amb fotografies de Tomeu Amengual, els ho expliques: «It's a devil. From Mallorca». El cercavila dels dimonis conduí el públic fins al centre del parc. Allà, damunt de l'escenari, s'hi col·loquen els sis xeremiers que, després d'un gran «bon dia», comencen el seu concert amb una Jota de verema i segueixen amb temes com Sa Calera, el bolero de Santa Maria, No en volem cap o un celebrat Jaleo menorquí.
La gent s'anima. El ball de bot queda substituït per una mescla de coreografies multiculturals, on no hi ha discussió possible sobre els braços si s'han d'aixecar, o no. Fins i tot el conseller de Turisme, Francesc Buils; el president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Sebastià Serra, i el batle de sa Pobla, Joan Comes, s'animaren a botar enmig dels diables i al so dels xeremiers. Nova York té això. No deixa mai de sorprendre. I l'actuació dels dimonis d'Albopàs han contribuït durant un cap de setmana al món pintoresc d'aquest microcosmos envoltat de gratacels.
Un poc més avall del central Park, puc veure un grup de persones de color que toquen el timbal, pel mateix camí, van passejant uns homes vestits de tirolesos i en un recó, se sent un quartet de jazz en un ambient immillorable. Ahir, n'hi havia dos que anaven disfrassats d'óssos polars.
