El Cercle d'Estudis Sobiranistes, liderat pel vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena i pel professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill, es presentà ahir a Barcelona amb l'objectiu de mostrar a la ciutadania «les oportunitats que Catalunya perd en dependre d'Espanya», amb la meta d'un referèndum d'autodeterminació, dret reconegut per les Nacions Unides.
Aquest moviment neix com a resposta a un exhauriment de la via autonomista que, segons els fundadors, està conduint Catalunya a la «decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar i al debilitament dels trets d'identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat».
Davant d'aquesta situació, segons els signants del manifest fundacional del Cercle d'Estudis Sobiranistes, els intents per reformar l'Estatut han estat «infructuosos», ja que el procés «s'ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l'Estat espanyol». El valencià López Tena va presentar la independència com l'única alternativa possible amb vista que «està clar que anar a captar no funciona», davant d'un escenari marcat per «l'enfonsament de les infraestructures» i «l'espoliació fiscal continu» perpetrat pel Govern.
El Cercle serà el «braç intel·lectual i acadèmic» d'un moviment que pretén implicara tota la societat, també dirigents polítics, empresarials i socials. Segons va dir López Bofill, aquesta plataforma d'intel·lectuals s'encarregarà del treball més teòric, com l'estudi de la viabilitat jurídica, l'argumentació democràtica, les normes de caràcter fundacional d'un futur Estat i la concreció d'una constitució catalana. El professor de Dret Constitucional i escriptor va subratllar que un dels objectius del Cercle ja s'ha aconseguit, ja que la sobirania està començant a centrar el debat polític després de dècades de «tabú». Tanmateix, va voler deixar clar que el seu moviment donarà suport a «un pacte nacional per convocar un referèndum per portar el país a la independència, però no per gestionar les miques d'una autonomia raquítica».
La col·laboració amb les forces polítiques, digué, està oberta per a aquells partits que «no han renunciat a la sobirania», i va al·ludir a CiU, ERC i ICV-EUiA, que forma majoria en el Parlament, va recordar. Per la seva part, López Tena va apuntar que el Cercle d'Estudis Sobiranistes s'alimentarà de «dues cames», una de més «pragmàtica i d'eficàcia», que opina que Catalunya funcionaria millor si no formàs part d'Espanya, i una altra «des dels sentiments», amb un element més «identitari».
López Tena va posar èmfasi, a més, en el fet que el projecte és «procatalà però no antiespanyol» i no va en contra de la llengua o la cultura espanyoles. A títol personal i a com fill d'un andalús, va indicar, fins i tot, que en un futur Estat independent advocaria perquè el castellà fos llengua cooficial.
Sobre el fet que tots els espanyols poguessin opinar sobre la independència de Catalunya, López Tena indicà que mai no ha succeït res semblant en països que ja han aconseguit la seva sobirania, com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia i Suïssa, fet pel qual va reiterar que són els catalans els qui han de decidir sobre el seu futur.
Quant a la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i la Franja de Ponent, apuntà que és una cosa «que depèn d'ells», ja que el Cercle és un projecte català, «obert a la col·laboració d'entitats de la resta dels Països Catalans».
López Tena respectà la proposta del vicepresident del Govern, Carod-Rovira, de fer en el 2014 una consulta popular, encara que apuntà que «alguna cosa s'hauria de fer abans».
