El Japó recordà ahir el 6 d'agost de fa 62 anys, l'aniversari del llançament de la bomba atòmica d'Estats Units contra Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial. Durant l'acte commemoratiu de la tragèdia de la ciutat nipona, el primer ministre, Shinzo Abe, aprofità per conjurar-se en defensa d'una política antinuclear que treballa per aconseguir l'abolició d'aquesta arma de destrucció massiva. A l'esmentat acte, a la denominada Zona Zero, més de 40.000 persones guardaren un minut de silenci per recordar les víctimes de la massacre. Durant la cerimònia solemne el batle de la ciutat va criticar els Estats Units per no haver renunciat al programa nuclear. Tadatoshi Akiba advertí que la proliferació d'armes nuclears està guanyant impuls per «un grapat de líders passats (...) que estan donant l'esquena a la realitat de les bombes atòmiques».

«Els éssers humans estan encara sota l'amenaça de la destrucció perquè un petit nombre de dirigents retrògrads continua donant l'esquena a la realitat de la bomba atòmica i als missatges dels supervivents», criticà Akiba. «El Govern del Japó ha de dir no a la política d'Estats Units, que és obsoleta i errònia,» sentencià.

El memorial d'enguany fou entristit per esdeveniments com el que va protagonitzar el llavors ministre de Defensa, Fumio Kyuma, quan va dir el juny que les bombes atòmiques sobre el Japó foren una cosa «que no es pogué evitar».

Unes 40.000 persones participaren ahir en la cerimònia de 45 minuts organitzada per l'Ajuntament d'Hiroshima, fins i tot diplomàtics de 42 estats diferents, el major nombre reunit mai per recordar els centenars de milers de víctimes causats per i com a conseqüència de l'explosió.

La bomba atòmica sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945 va causar la mort d'unes 140.000 persones i una segona bomba atòmica fou llançada sobre Nagasaki tres dies després, el 9 d'agost, que provocà 70.000 morts més. El Japó es va rendir sis dies després, fet que posà fi a la II Guerra Mundial.

Cal recordar que el Japó, que es va convertir en un dels més fidels aliats dels Estats Units després de la contesa, va allotjar més de 40.000 soldats nord-americans.