Un queixal ha estat la clau per revelar un dels grans enigmes
que encara quedaven pendents en egiptologia, el parador de la mòmia
de la reina Hatshepsut. A bombo i platet, el «guru» dels arqueòlegs
egipcis Zahi Hawass va revelar ahir al Museu d'Antiguitats Egípcies
d'El Caire que la mòmia, que es creia desapareguda fins al dia
d'avui, estava en realitat «extraviada» al tercer pis del museu.
Com si es tractàs d'un trencaclosques, Hawass va explicar que va
saber que la mòmia, de cos present durant la roda de premsa, i a la
qual li falta una peça dental, era la de la faraona quan va veure
que un queixal, trobat en una caixa amb vísceres d'Hatshepsut,
s'adaptava a la seva dentadura.
Gràcies a aquest queixal, la mòmia d'Hatshepsut va tenir la seva
posada de llarg davant de la premsa al costat de la de la seva dida
Sitra. Per a l'ocasió, les dues mòmies van aparèixer en sengles
urnes de vidre, embolicades en sudaris, alienes a tot l'enrenou que
hi havia al seu voltant, dormint el seu son etern. Hatshepsut es va
revelar ahir com un personatge carismàtic capaç de moure multituds
atesa l'expectació creada entorn de la troballa de les seves
restes. Filla de Tutmosis I, esposa de Tutmosis II i madrastra de
Tutmosis III, Hatshepsut, el nom de la qual significa «la unitat
d'Amon davant dels nobles», va ser la reina-faraona que va governar
durant més temps (1502-1482) a l'Antic Egipte.
Ahir, la reina, o més bé la seva mòmia, va tornar a reviure els
seus moments de glòria quan Hawass va confirmar el que ja era un
secret a veus: que la mòmia d'Hatshepsut és una de les dues
trobades el 1903 per l'arqueòleg Howard Carter, el descobridor de
la tomba de Tutankhamon el 1922, a la tomba 60 de la Vall dels
Reis, i que més tard va ser traslladada al museu. En aquesta tomba,
els arqueòlegs van trobar una mòmia en un sarcòfag identificada com
les restes de Sitra, la dida d'Hatshepsut. Al costat de Sitra, hi
havia una mòmia en terra, que ningú no va poder identificar, encara
que «tenia el braç esquerre doblegat sobre el pit, indicatiu que
pertanyia a la reialesa», va explicar Hawass. Res no va tornar a
saber-se d'aquesta mòmia desconeguda fins que un dia Hawass es va
fixar en ella, buscant mòmies reials, i va decidir analitzar-la en
un escàner juntament amb les restes de la dida i les d'altres dues
mòmies trobades al temple de Deir El Bahari, ordenat construir per
Hatshepsut a Luxor. El que Hawass no va contar ahir és que la
difunta arqueòloga alemanya Elizabeth Thomas ja va sostenir fa anys
que la misteriosa mòmia era d'Hatshepsut, però es va trobar amb la
incomprensió dels arqueòlegs egipcis i del mateix Hawass. Desxifrat
ja el misteri d'Hatshepsut, queden enlaire dos grans enigmes de
l'egiptologia: el parador de les tombes de Cleopatra i d'Alexandre
el Gran.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.