Banyalbufar recuperarà els seus molins musulmans, béns d'interès cultural

L'origen de la declaració BIC rau en una moció feta pels Independents del municipi

Els molins estaven situats arran de mar i representaven el punt final d'un complex sistema de captació i distribució d'aigua

Núria MartíPalma06/03/07 0:00

Banyalbufar disposa, des del passat mes de febrer, d'un nou tresor patrimonial dins el seu territori. Són els molins de la Cala de Banyalbufar, incrustats al penya-segat des Cós, a la sortida del torrent d'en Roig, i que foren declarats Bé d'Interès Cultural (BIC) en la ponència tècnica de Patrimoni del passat 13 de febrer. Els molins de la Cala de Banyalbufar, dels quals només se'n conserven les restes, representen un conjunt únic a Mallorca i constitueixen una clara referència al passat musulmà del municipi. La declaració BIC començà a l'octubre del 2004 quan el partit Independents per Banyalbufar, encapçalat per Bàrbara Bujosa, exposà una moció al ple municipal reclamant la conservació dels molins, proposta que fou acceptada per unanimitat per tot el consistori.

És per això que, amb la declaració BIC a la butxaca, els Independents es mostren satisfets amb la seva fita: «El Govern actual no s'ha prestat gaire als temes de patrimoni durant aquesta legislatura. Estam contents perquè així es demostra que els Independents també feim bones propostes», comentà Bujosa. Els molins de la Cala de Banyalbufar representen el trajecte final d'una complexa xarxa de captació i distribució d'aigua coneguda amb el nom de ma'jil, fet que els fa únics a Mallorca. Els seus orígens es remunten a la primera època de Mayurqa, després de la reconquesta realitzada per Isam al-Khawlana, el 903. El batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà, es mostrà també satisfet amb la declaració patrimonial i va constatar el seu compromís «al llarg de la propera legislatura» de redactar, conjuntament amb el Consell de Mallorca, un projecte de reforma i recuperació d'aquests molins incrustats a la serra de Tramuntana.

El fet que els molins es trobin en una zona de difícil accés ha possibilitat que hagin arribat als nostres dies «en un bon estat de conservació i sense cap modificació perceptible en l'estructura», tal com s'especifica en l'expedient de delacaració com a BIC. Mateu Ferrà es mostrà disposat a reconstruir també els accesos al molí tot i que reconegué, el principal enemic d'aquesta estructura és la mateixa mar i la seva ubicació; «els molins estan ficats gairebé dins la mar i això fa que la seva degradació sigui molt ràpida, fins i tot després de restaurats». El batle de Banyalbufar esmentà també que, malauradament, potser només se'n pot salvar un dels que resten al penya-segat des Cós.