algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
17°

«S'han de mercantilitzar les races pròpies en un producte de qualitat»

Martí Ferrer és el president del Patronat de Races Autòctones

X.RIUTORT.Palma.
Martí Ferrer Riba és el president del Patronat de Races Autòctones de les Illes Balears (PRAIB) que integra tretze associacions mallorquines, tres de Menorca i una de les Pitiüses. Entre els objectius del grup està recuperar i defensar aquest patrimoni cultural i genètic heretat dels ramaders i pagesos de les Illes.

-Quin és el paper del PRAIB?
-Des del patronat volem potenciar la conservació de les races autòctons de les Illes Balears i de les Pitiüses, un patrimoni cultural i genètic que hem heretat dels nostres avantpassats.

-Quin tipus de conservació proposau?
-El que no volem és que es redueixi el problema a una qüestió de preservar els animals en zoològics, nosaltres el que volem és que la ramaderia torni a tenir un pes en l'economia de les Illes, on només es potencia el monocultiu turístic i oblida altres sectors, com l'agricultura i la ramaderia.

-Com es pot fer?
-A part de la cria, bàsica per la supervivència. És necessària una mercantilització, sobretot amb finalitat nutricional, mitjançant la venda de la seva carn per exemple, amb denominació d'origen. Les ensaïmades per tenir aquest distintiu haurien de fer-se amb saïm de porc negre. Les panades, igual, amb carn de races autòctones.

-Però no és molt difícil competir amb els productes de fora?

-Sí, però nosaltres proposam un producte diferenciat. No podem competir en quantitat, però sí en qualitat. Això ho demostra per exemple la llet de la vaca menorquina, que té més propietats nutricionals que la vaca típica, la frisona.

-Com es pot aconseguir aquest producte diferenciat?

-Fer una cria selectiva, nodrir els animals amb pinsos naturals, perquè està demostrat que així la carn té un gust molt millor. Però per això es necessiten ajudes de les administracions. Les institucions haurien de subvencionar la cria i producció d'aquest animals, però no en zoològics, sinó per la producció.

-Com hi podrien ajudar les administracions?
-Per començar se n'haurien de crear més escorxadors, per possibilitar la mercantilització de la producció als diferents centres de cria, i subvencionar la cria de races autòctones, i no les de fora. Fins i tot tenim dificultats per aconseguir-ne vacunes.

-S'ha de canviar-ne el model europeu pel que fa a l'ajuda a la ramaderia?

-El que s'està fent ara des de la UE és pagar per no produir, transformant la ramaderia en simbòlica, però sense cap importància real. Es dóna d'aquesta manera una imatge molt dolenta del pagès illenc, que és vist com una persona que només rep subvencions i que no treballa, i això no és cert.

-Hi ha races en perill d'extinció?
-Les races que estan més en perill de desaparèixer són els coloms, i els cabrits d'Eivissa. Tanmateix el problema de les races autòctones no és que estiguin en perill, sinó que no tenen una presència i un paper al camp, que abans sí que hi tenien. No hauríem d'oblidar la filosofia dels padrins: cultura i herència.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.