L'erupció volcànica més potent dels temps moderns, ocorreguda a l'illa indonesa de Sumbawa l'any 1815, deixà enrere una ciutat sepultada i, fins ara, perduda. El seu nom, Tambora.

Fa dos anys, un grup de científics de la Universitat de Rhode Island, la Universitat de Carolina del Nord, i l'organisme Vulcanològic d'Indonèsia començaren a excavar en el lloc on abans de l'erupció estava situada Tambora.

El resultat d'aquell desastre fou la mort dels seus 117.000 habitants. D'ells, 10.000 perderen la vida a causa del gas i l'allau de cendres calentes i roques, segons han explicat aquests científics, i la resta, per les epidèmies posteriors.

Aquella població està enterrada a tres metres de profunditat d'aquestes restes volcàniques.

L'erupció del volcà, també anomenat Tambora, fou la major de la història recent, segons el professor Haraldur Sigurdsson, de la Universitat de Rhode Island, que fa vint anys que estudia aquesta ciutat.

«Esdeveniments d'aquests tipus poden passar en el futur, i hauríem de saber que poden passar», afegí Sigurdsson.

Aquesta erupció va llançar dues-centes vegades més de magma i de roques que l'ocorreguda el 1980 en el volcà de Santa Helena, a l'estat de Washington (EUA), segons aquest mateix professor.

L'explosió fou de tanta envergadura que llançà diòxid de sulfur a 43 quilòmetres d'altura, quelcom que va causar una reacció química en l'atmosfera que va provocar que 1916 fos «l'any sense estiu» a la major part del món.

Els científics localitzaren Tambora amb l'ajuda d'un guia local, que els va contar que havia trobat restes de ceràmica.