El Museu d'Història de Catalunya és, possiblement, un dels llocs de Barcelona més propers a les Illes Balears. Situat al Palau de Mar, presidint el barri mariner de la Barceloneta, ha esdevingut en els darrers temps un dels epicentres de més intensitat de la cultura a la capital catalana, especialment pel que fa a les exposicions itinerants. En aquest darrer any ha estat la seu d'algunes de les exposicions organitzades amb motiu de l'any del llibre i la lectura. I és aquí on ahir va arribar l'exposició Irradiacions, que mostra un segle de creació literària en català a les Illes. És a dir, des d'aquest punt tan proper a Mallorca però tan arrelat als itineraris culturals catalans, és des d'on s'intenta projectar la cultura escrita de les Balears en el seu mercat natural.
L'exposició va ser inaugurada ahir vespre en contra dels elements meteorològics -una pluja fina i persistent i una temperatura que ran de mar no va pujar en cap moment dels 2 graus- pel president de l'Executiu balear, Jaume Matas. Precisament, fou el president de les Balears, en el seu discurs, qui va remarcar que «és un fet que la gran dificultat en la qual es troben els nostres escriptors en català -que són la gran majoria- és la de creuar la mar i posar peu fiter aquí, a Barcelona, que és on tenen el seu mercat natural». Matas també va explicar que «els fonaments són aquí, en aquesta esplèndida exposició que, com indica el seu propi nom, irradia l'art i la literatura d'uns escriptors que romanen a unes Illes molt conegudes arreu del món, però sovint oblidades com a productores de cultura».
Jaume Matas va fer el recorregut pels cinc àmbits expositius de la mostra guiat per la comissària, Carme Castells, i acompanyat pels consellers de Cultura dels dos governs, Francesc Fiol i Caterina Mieras, i pel president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Gabriel Janer Manila i el director de la institució de les lletres catalanes, Jaume Subirana.
Un nombrós públic, entre el qual hi havia una bona representació del món de la cultura, els va acompanyar. Hi assistiren Maria de la Pau Janer, Antònia Vicens, Carles Duarde, Ponç Pons, Baltasar Porcel, Maria Antònia Oliver, Pere Bonnin, Conxa Forteza, Sebastià Alzamora, Pep Tosar i Carme Riera, entre d'altres.
El muntatge expositiu que se pot veure a Barcelona és molt semblant al que es va poder observar a sa Llonja de Palma, i gairebé totes les peces (una excepció és la figuera d'Andreu Maimó, que només figura sobreimpressionada en una tela blanca) han viatjat fins a la Ciutat Comtal. Així com va explicar hores abans la comissària Castells en roda de premsa, «es mantenen els cinc àmbits expositius que es varen poder veure a Palma: Fars del nou segle, 1900-1930; Flamarades. 1930-1950; Llums dins la foscor. 1950-1968; Combustions. 1968-1980 i Llums en xarxa. 1980-2000». Fou una roda de premsa en la qual es feren nombroses proclames a favor de la unitat de la llengua catalana i es recordaren els fets luctuosos de 67 anys enrere, amb l'entrada de les tropes franquistes a la Ciutat Comtal. Un dels més vehements, en aquest sentit, fou Jaume Sobrequés, director del Museu d'Història de Catalunya, i que va permetre a Janer Manila assegurar que «s'està treballant perquè aquesta exposició, que naturalment anirà a Eivissa i a Menorca i possiblement a altres llocs del Principat, pugui arribar i ser exposada amb naturalitat al País Valencià». D'altra banda, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, va explicar que «tant de bo hi hagués un institut d'estudis baleàrics a València» i va recordar que «el marc escollit és molt important perquè no se pot entendre la història de Catalunya sense l'obra, per exemple, de Blai Bonet».
L'acte de presentació va ser amenitzat per una coreografia de la ballarina Mariantònia Oliver, i també per la lectura poètica de l'autor Ponç Pons, de texts de Blai Bonet, Marià Villangómez, Miquel Àngel Riera i Josep Maria Llompart.
La presència d'Irradiacions a Barcelona és conseqüència del pacte entre l'IEB i la ILLC, i la seva arribada a Barcelona ha tengut un cost de 60.000 euros.
