P.GIMÉNEZ/M.DÍAZ. Palma.
Cercant les empremtes de la perduda ciutat romana de Tucis, Llorenç Alajarín, professor de l'IES Francesc de Borja Moll, va trobar fa uns mesos al municipi de Petra, a foravila, un parell de coves artificials que corresponen a uns hipogeus pretalaiòtics, és a dir, llocs d'enterrament. Alajarín, després de recórre-les i prendre imatges de la troballa, va posar aquest fet en coneixement del servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.
Tècnics de l'esmentat departament varen confirmar ahir a aquest diari els fets i varen explicar que «sobre una de les coves no es tenia coneixement, així que és un descobriment complet del professor Alajarín» i de l'altra «només se'n sabia la seva existència per Mascaró Passarius».
Després d'«agrair» la col·laboració d'aquest ciutadà, «que va venir a portar-nos la informació i la documentació que va recollir i va dir que no volia cap protagonisme», els tècnics del Consell varen assenyalar que «encara que per llei aquestes coves ja són Bé d'Interès Cultural (BIC), preparam els plànols de limitació del seu entorn i, probablement, a primers de l'any 2006 ja es presenti l'expedient a la Ponència Tècnica». La delimitació d'un espai lliure al voltant dels jaciments contribueix a la seva preservació.
Alajarín explica que durant un passeig pel camp «vaig veure un forat a la terra que semblava un pou, però l'existència d'una olivera al costat em va fer recordar les tombes descobertes al puig dels Molins, a Eivissa, per la qual cosa vaig voler veure de prop què hi havia allà». El professor afegeix que «el forat tenia una profunditat que no arribava al metre i, enfrontades, dues entrades laterals». Després de retirar unes branques i uns filferros amb pues, «vaig accedir a una cova que, immediatament, em va semblar que era artificial i molt antiga, tenia uns quatre metres, dues cavitats laterals a ambdós costats i al fons una superfície elevada, una espècie d'altar i una sortida per la qual havien d'haver entrat i sortit les ovelles», manifestava el professor.
Després de resumir la seva troballa, aquest amant del patrimoni assegura: «Estic satisfet de la meva troballa, però no pel prestigi personal que podria representar, sinó perquè va ser molt emocionant accedir a una obra tan llunyana en el temps i tan propera en l'espai». En les seves paraules es nota que coneix i valora el passat i la memòria històrica: «Vaig tocar la paret com a senyal de respecte i des d'una tecnologia tan complicada com és la cultura actual vaig intentar comprendre el que veia: l'obra d'uns éssers humans immersos en un món més difícil».
Alajarín també va relatar la seva troballa a l'arqueòleg Javier Aramburu, que en va destacar ahir el valor i va apuntar que «mereix la pena fer-hi prospeccions per saber si el jaciment està intacte». Ara, la resta queda a les mans del servei de Patrimoni del Consell de Mallorca.
