G. CARRIÓ. Palma.
L'obra Autobiografia i atac als partidaris de la creu, també coneguda com la Tuhfa, d'Anselm Turmeda, fou escrita en àrab. La versió que presenta la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins és la traducció dels especialistes Míkel de Epalza i Ignasi Riera, amb un estudi introductori del primer. El text consta de tres parts: una autobiografia, el relat dels fets, a manera d'elogi, del sobirà de Tunis i un assaig polèmic contra el cristianisme.
Anselm Turmeda va néixer a la ciutat de Mallorca devers el 1355 i, essent frare franciscà, decidí professar la religió de Mahoma. Des de llavors, fra Anselm va nòmer Abdal·là At-Tarjuman, és a dir, Abdal·là el Traductor. A Tunis, on residí fins a la mort (1423 ca.), es convertí en un personatge de rellevància i ocupà un alt càrrec dins l'administració. Resta enterrat allà, en una plaça pública.
El mateix Turmeda explica les intencions de la Tufha contra els cristians: «Vaig tenir, doncs, un desig vivíssim de compondre un treball per tal de refutar-los [...]. Mostraré aquí les seves falsedats mentideres, com ressonen en realitat campanes, en què és basat tot allò de la Trinitat i l'estupidesa que suposa».
-Doctor Epalza, com va arribar Anselm Turmeda a la vostra vida? Hi va influir la seva ascencèndia mallorquina?
-Tot respon més a la bona casualitat. Els meus avantpassats eren emigrants del Port d'Andratx. Jo vaig néixer a prop del País Basc i vaig fer part dels meus estudis al col·legi de Monti-Sion, de Palma. Però la meva relació amb Turmeda començà més tard quan, al primer any de carrera de filologia àrab, vam anar a Tunis els cinc estudiants del meu curs. El doctor Martí de Riquer em va comanar unes fotografies de la tomba de Turmeda i el doctor Vernet em va empènyer a sol·licitar una beca per estudiar l'autor. No la me van concedir, però jo vaig encetar les investigacions... i fins ara!
-Afirmau que Turmeda és un dels personatges més originals de les lletres europees de l'Edat Mitjana. Això ens obliga una referència a Ramon Llull.
-Segur que Turmeda havia sentit parlar de Llull, mort quaranta anys abans. La missió de Llull era convertir els musulmans al cristianisme i Turmeda féu exactament la conversió inversa. Dins el món islàmic, però, no crec que hi hagués un coneixement estès de Llull, llevat d'alguns erudits. En canvi Turmeda va ser molt popular i els seus escrits continuen tenint actualitat. La Tuhfa ha tingut moltes còpies manuscrites i moltes edicions. Els qui llegeixen el relat autobiogràfic de la seva conversió a l'islam mai se n'obliden, com em va explicar, en una ocasió, el director de la Biblioteca Reial de Rabat.
-Què sabem dels motius que impulsaren Turmeda a canviar de religió?
-La conversió és el fet més notable de la seva biografia, i el relat que en fa no té precedents. Quant a les motivacions, s'han sospesat totes les possibilitats, però tanmateix no hi ha res segur. La conversió religiosa és quelcom íntim, i difícilment documentable. Tot i això, la lectura que hom pot fer de la tercera part de la Tufha, dóna una idea del tarannà crític del personatge amb el cristianisme.
-Com s'ha de llegir, doncs, la Tufha, en el dia d'avui, de tensió entre orient i occident, en una societat poc avesada a textos d'espiritualitat?
-A la traducció de l'àrab al català, hi he afegit notes explicatives, perquè els lectors coneguin la lògica musulmana del text original i la lògica dels cristians d'aquell temps. És una oportunitat per conèixer tant l'islam com el cristianisme, i comprendre ambdues religions; deixant de banda qui té la veritat o la raó.
-També explicau el fet que als anys quaranta del segle XX, es va bandejar el nom d'Anselm Turmeda per a un carrer de Palma.
-Els qui volen esborrar la memòria del personatge, ho fan perquè no el volen comprendre en el seu temps i en la seva societat de fa sis-cents anys. Una dada bàsica que ajuda la lectura actual de Turmeda, és que es dirigia bàsicament als musulmans. La Tufha no arribà a l'Europa occidental fins a la meitat del segle XIX i el fet que Turmeda no renegàs mai de la seva condició de musulmà, obstaculitzà tot reconeixement de l'Església que s'apressava a fer honorables els màrtirs reconvertits.
-Quins trets té aquesta edició de la Tufha?
-És una edició neutral, des del punt de vista religiós, que pretén una major difusió del coneixement d'un dels personatges més interessants de la literatura medieval. S'ha prioritzat un caràcter divulgatiu, en un llenguatge planer i correcte en les formes de la llengua catalana.
-En quin punt es troba ara la investigació a l'entorn de la Tufha?
-Després de 1967 s'han publicat més de vint nous estudis. La tercera part del llibre, la polèmica contra el cristianisme, és la que proposa més interrogants. Hi va haver un moment en què l'autoria va ser qüestionada, sobretot per algunes incoherències del text. Aquestes vendrien pels afegits d'algun autor musulmà, bon coneixedor del món cristià, com ho fou Anselm Turmeda.
