algo de nubes
  • Màx: 19.32°
  • Mín: 9.08°
10°

«Per Albert Camus, l'essència de l'home se situa per damunt de les ideologies»

Catherine Camus supervisa l'exposició que l'Estudi General Lul·lià dedica al seu pare

92812
Catherine Camus, ahir a Palma. | PERE BOTA.

T.LIMONI./M.C.Palma.
Catherine Camus, filla de l'universal filòsof francès, passa uns dies a Palma supervisant els actes organitzats per l'Estudi General Lul·lià per recordar el seu pare i que comencen demà amb la inauguració de l'exposició Camus i les Illes Balears.

-La vostra mare és d'origen menorquí... Vos parlà alguna vegada sobre l'arxipèlag?
-La meva besàvia era menorquina, més tard emigrà a Argèlia per cercar treball i s'hi establí. La meva padrina va néixer a la colònia francesa i ens donava referències, però no record molt bé que ens parlàs de Menorca d'una forma específica.

-Al llibre «El revés y el derecho» Camus conta la visita a Mallorca i Eivissa de quan era jove. Us parlà d'aquell viatge?
-Llavors el meu pare tenia 21 anys. Era periodista i tenia pocs diners. A la narració «Ànsia de vivir» es parla d'aquest episodi. Després de la Guerra Civil, no va voler, ni poder, tornar a Espanya. La meva mare i jo vam visitar l'illa amb la seva aprovació. Ell digué que valia la pena.

-Quin record teniu de l'illa fa 48 anys?
-Era natural i salvatge. Diferent a ara. He estat a Cala d'Or i hi havia molta construcció. Al camí d'anada i tornada he vist un paisatge devastat.

-Vàrem demanar a Sant Francesc si quedava constància de la visita que va fer el seu pare al claustre...
-En aquella època no era conegut. Quan ell va morir jo tenia 14 anys. Quan li van donar el premi Nobel jo tenia dos anys menys. En aquesta edat, mai em va donar la impressió que fos una persona cèlebre. Simplement era el meu pare. Fou després de la seva mort quan em vaig adonar de tot.

-Quin caràcter tenia?
-Tenia molt d'humor i encant. No era el típic filòsof pensatiu i abatut. Era vitalista. Tenia tuberculosi des dels 17 anys i mai ens parlà del seu sofriment. Li encantava jugar a futbol amb nosaltres. Aquest esport fou fonamental per a ell, fins i tot era porter del Racing Universitaire d'Argel. Però hagué de penjar els guants... Tanmateix mai deixà de fumar.

-El considerau un «existencialista»?
-No tenia etiqueta. Era una ànima lliure que buscava, abans que res, la llibertat. Ell pensava que per damunt de les ideologies, hi havia l'home, la seva essència. Per això, crec que ara el seu pensament està més vigent que mai.

-Per què?
-Perquè l'home d'avui és menys lliure, s'ha envoltat de massa barreres. Hi ha una gran dependència dels diners, que són la força, gairebé única.

-Què teniu més present, el Camus pare o el filòsof?
-Jo em qued amb el pare, que és l'únic que conegué. Tanmateix, llegint-lo, m'he adonat que el filòsof estava alhora amb l'home.

-Creis que davant una epidèmia deixaríem d'obeir tan cegament el capitalisme?
-No veig tan llunyana La peste.

-Llegiu sovint les obres de Camus?
-La meva feina em fa estar constantment en contacte amb la seva obra. Rep cinc cartes diàries, com a mínim, de gent que demana informació.

-Parlareu a Palma sobre l'autor d'«el mite de Sísifo»?
-Dissabte, amb motiu de l'exposició, seré a l'Estudi General Lul.lià. No impartiré una conferència, però si algú desitja alguna cosa, hi seré.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.