Allà on s'estimen els peixos». Emiliano Pablo Pastor Steinmeyer i Adriana Bertrán Anía varen començar a escriure a quatre mans aquesta obra el setembre del 2003 i ahir va ser guardonada amb el premi Teatre Principal de texts dramàtics.

Els guanyadors s'emportaran un total de sis mil euros i l'obra serà publicada dins de la col·lecció Fundació Teatre Principal de Texts Dramàtics que edita El Gall Editor i la mateixa Fundació Teatre Principal de Palma.

Tots dos tenen denou anys, ella estudia segon de filologia hispànica a Barcelona, ell ha passat per l'Institut del Teatre, encara que aviat anirà a Berlín a estudiar dramatúrgia i ja estan escrivint, també a quatre mans, la seva nova obra.

«La idea de fer aquesta obra va néixer com un repte. Teníem un grup de teatre i volíem fer una peça per poder representar nosaltres, però al final no es va dur a escena, així que optàrem per presentar-la al premi», explica Pastor.

L'obra guanyadora, un drama en sis actes amb quatre personatges, narra la situació límit en què els protagonistes es troben quan han d'abandonar el dia següent la casa del fiord de Noruega, on han viscut sempre. «Allà estaven molt influïts per la seva mare, que els descrivia un món exterior de fantasia i ara estan a punt de topar amb una realitat molt diferent».

El jurat estava format pel director insular de Cultura, Guillem Ginard; la vicerrectora de projecció cultural de la UIB, Francisca Lladó; l'actriu Francesca Bover; el crític de teatre Emili Gené i el director de l'àrea d'arts escèniques de la Fundació Teatre Principal de Palma, Pere Caminals.

Tots ells decidiren també recomanar la publicació de l'obra Jocs, joguines i portes tancades de Montserrat Mas i Lladó, de Vic.

La vigatana va explicar que «encara que a mi també m'agrada la narrativa, escric teatre perquè m'emociona el llenguatge dramàtic». Mas té dues obres publicades, El cor i Les ales de la papallona, «i aquesta serà la tercera». Tot i que no vol desvetllar la intriga de l'obra, l'autora explica que «tracta d'una parella que té problemes amb un fill adolescent». Aquesta problemàtica es mostra quan trasllada al món occidental la problemàtica dels adolescents que se tanquen en ells mateixos.

Montserrat Mas explica que aquesta obra va ser escrita a finals de l'any passat i que «escric per a mi, em present a algun premi i he tengut sort i m'han representat les obres. Abans havia dirigit una companyia i crec que no es pot escriure teatre si no es coneix el gènere des de dintre. Jo faig com si dirigís els actors».