«Els articles de Larra són, encara avui, de màxima actualitat. Les idees que Larra intenta transmetre a través dels seus textos són aplicables a la societat actual i són vàlids per retratar des del punt de vista de la ironia, diferents situacions d'avui dia». Així definia l'actor Albert Lozano l'essència de Larra, el pobrecito hablador, que des d'avui i fins el proper diumenge es pot veure al Teatre del Mar de Palma, de la mà de Knuk Teatre.
L'obra, «on l'important és la paraula, sempre amb el suport del gest», parteix de la dramatització de quatre articles periodístics de Mariano José de Larra, intercalats amb tres cançons de Manuel Bretón de los Herrerros, amb música de Lluís Carmona. «Larra i Bretón de los Herrerros eren rivals literaris i per això Frederic Roda, el director de l'obra, decidí juntar-los en aquest espectacle», explica Lozano, que juntament amb Xavier Ripoll i Francina Iglesias integra el repartiment de l'obra.
Amb una escenografia senzilla, tres cadires, una taula i una làmpada, el muntatge intercala els articles de Larra amb les cançons de Bretón de los Herrerros, establint una mena d'interacció entre els dos creadors, a través de les seves obres. En aquest sentit Iglesias explica que «jo som el contrapunt femení, el toc de color, que dóna a l'espectacle un aire de cabaret». L'actriu i cantant és l'encarregada d'interpretar les cançons que s'intercal·len entre els articles. «És un repte, perquè es tracta de respectar els textos, donar-los un aire coo i elegant, però mantenint la seva comicitat».
Les cançons són un dels elements que s'introduïren a posteriori, ja que l'espectacle sorgí com a part de la iniciativa Teatre i Literatura de Frederic Roda, adreçada a estudiants de batxillerat. «Davant la bona resposta dels alumnes decidirem traslladar l'obra a un públic adult, per això s'introduïren les cançons i s'afegí un article més», explica Lozano, que a l'obra dóna vida als diferents personatges que se situen a l'entorn de Larra, interpretat per Xavier Ripoll.
Quiero ser cómico, Vuelva usted mañana, Casarse pronto y ma i El castellano viejo són els quatre textos entorn dels quals s'articula aquesta proposta, «satírica i irònica», que funciona amb tots els públics, «perquè quan un text està ben escrit, no necessita res més», conclou Lozano.
