Vuit anys després del seu darrer treball, els mallorquins de La Búsqueda presenten Los Penitentes, un disc que torna a les seves bases filosòfiques amb 13 temes impecables. El treball ha estat al calaix tres anys llargs i ara és una realitat gràcies a la col·laboració del segell Available, de Toni Pla, i el saragossà Grabaciones en el Mar.

«La nostra manera de compondre és molt tranquil·la. Feim els discs amb molta calma. Aquest l'hem enregistrat al nostre local d'assaig i en una casa de Santa Maria. Les sessions són relaxades i milloren segons el dia i el nostre estat d'ànim», explicà Xisco Albéniz. I afegí: «Les veus s'han cuidat molt més i el resultat, trob, és un dels millors àlbums que hem tret».

Quant al retard en l'edició de Los Penitentes, explicà que La Búsqueda no és una banda «que faci les coses amb pressa, sinó que mantenim una bona autocrítica, amb la qual cosa el resultat que encalçam l'arribam a trobar sempre». En aquest sentit, comentà que moltes bandes treuen un disc darrere l'altre, un per any, i sovint amb cançons que només són «farciments per als treballs».

Una de les novetats cabdals a Los Penintentes és el canvi de membres en la formació, ara amb la participació de Jaume Compte per a les guitarres i arranjaments de corda; Joan Taberner a la trompeta; Rosa Cañellas al violoncel i Oriol Luna de baixista, que acompanyen els membres fundadors, Xisco Albéniz veu i guitarra, i Javier Suárez com a bateria.

Segons Albéniz, hi ha diferències considerables entre aquest àlbum nou i el seu predecessor, Psicolatin. Suárez explicà que ara veuen la base rítmica com un element de percussió allunyat de les bateries de rock convencional. Un element rítmic que ajuda a teixir les textures sonores que vesteixen els paisatges musicals de la veu i la guitarra d'Albéniz.

Aquest retorn a les bases filosòfiques de La Búsqueda es reflecteix en la decisió de «prioritzar els instruments acústics per sobre de les guitarres elèctriques, que tan sols apareixen en moments de necessitat», assenyalà el vocalista. I remarcà que les seves influències són «les melodies d'arrel profundes espanyoles i la música mariachi». En aquest sentit, manifestà que alguns temes s'inspiren en un viatge personal a Granada, «que m'agrada molt perquè representa l'esperit de l'Espanya a punt de desaparèixer, un sentiment lorquià que es perd dins l'europeïtzació».

Quant al títol del treball, el cantant comentà que representa «la creu que tots duim a l'esquena, tots els qui treballen en allò que no els agrada o estan amb algú amb qui no són feliços, però no hi renuncien per la por de perdre allò que els manté encadenats».

Els músics reconeixen que el seu és un projecte contra corrent, però «ja hem oblidat la pretensió de fer cançons per al públic. Hi ha artistes camaleònics que han d'anar a concerts o veure pel·lícules per inspirar-se. Jo desconnect de tot això: m'agraden certs grups de rock, però la nostra música parteix de l'intimisme i no ens agrada copiar referències preestablertes. Això de vegades ha estat un patiment, però respectant als músics que ens agraden hem de pensar què és allò que nosaltres podem aportar». «Cançons que en 20 anys no passaran de moda».