L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) féu ahir una declaració institucional en la qual analitza la situació del català en el context de la mundialització i conclou que la situació d'aquesta llengua és «summament greu», alhora que mostra el seu temor per la seva «futura sostenibilitat».
Els membres de l'IEC, que consideren imprescindible que els governs de l'àmbit lingüístic català apliquin de manera estricta la Llei de Política Lingüística, mantenen que el canvi a la llengua estatal hegemònica (el castellà) per part de molts catalanoparlants genera un cercle viciós que «podria constituir, si no es posa remei a temps, una sentència de mort per al català».
Malgrat això, el president de l'IEC, Josep Laporte, ha opinat que el català ««corre el perill d'anar a la UCI, però encara no hi és», mentre que el president de la secció filològica de l'IEC, Joan Martí, ha apuntat que «el català té una mala salut de ferro, després de viure durant segles en l'anormalitat».Els remeis a aquesta situació han de venir, segons els experts que han redactat l'informe, tant dels governs autonòmics com dels estatals, però també de la ciutadania, la universitat i els professionals, especialment dels àmbits de la medicina i la jurisprudència.
Laporte, en aquest sentit, ha sostingut que el català encara és avui una llengua que sovint es col·loca en segon lloc a la seva pròpia àrea lingüística i ha assegurat que es pot parlar vint-i-quatre hores en castellà sense que «ocorri res, mentre que si se parla vint-i-quatre hores en català sí hi sol haver problemes».
Encara que els estudis semblen confirmar globalment un retrocés «inquietant» de l'ús social del català, l'IEC creu que aquest idioma «instal·lat en una societat desenvolupada del primer món i amb un volum de parlants mitjà no hauria d'entrar en la categoria de llengües amenaçades per la mundialització, si és que no l'empenyen la malvolença d'uns o la dimissió d'altres».
Per aquest motiu, l'Institut reclama a totes les institucions públiques de tots els territoris en els quals es parla català que «prenguin consciència de la gravetat dels desafiaments als quals ens enfrontam a propòsit de la supervivència del català» i agrega que haurien «d'assumir el lideratge que els correspon a l'hora d'avançar a la recuperació i l'impuls de l'idioma».
També fa una crida a les institucions de la societat civil perquè promoguin la llengua i convida la ciutadania a prendre consciència de «les dimensions del problema i de les seves arrels», com també a impulsar l'autoestima perquè «només la implicació personal de cada un, independentment de la llengua d'origen, podrà ajudar a superar aquest perill».
L'IEC, d'altra banda, recalca la «gran responsabilitat» que tenen les universitats en la defensa de l'ús del català i subratlla que els representants polítics «tenen l'obligació de projectar la nostra cultura i la nostra llengua per tot el món».
Així mateix, recorda als representants polítics que «han d'exigir del Govern de l'Estat espanyol el compliment del mandat constitucional de protegir totes les llengües del seu territori» com també aconseguir que «s'estableixi que hi hagi requisits legals eficaços de coneixement del català per part de tots els funcionaris que exerceixen als territoris de parla catalana».
La declaració conclou que és essencial el compromís dels governs autonòmics i reclama que es «crein les condicions que facin del tot necessari i imprescindible el coneixement i l'ús social de la llengua catalana per poder viure en qualsevol dels seus territoris».
