Eusebio Poncela: «Ara em resulta més atractiu fer Macbeth que treballar a Hollywood»

En aquesta adaptació «atemporal» de Macbeth, l'obra més ràpida i tràgica, «de l'escriptor més tràgic de les tragèdies» segons Poncela, l'actor es veu abocat a un «tour de force» de principi a fi de funció. «El més mínim descuit pot fer que el muntatge no s'aguanti. Macbeth està considerada una obra de càstig perquè infringix en l'actor protagonista una tensió i interpretació intensa que et deixa gairebé sense alè», explicà Poncela.

La peça, que conta la pujada al tron de Macbeth, que deixa al seu pas un rastre d'assassinats i bogeria, combina l'ambició, la traïció, la lleieltat, la pàtria, l'esoterisme i els fets sobrenaturals, però per damunt de tot això la personalitat humana, i en aquest cas, la de Macbeth. «És el primer personatge esquizofrènic, amb visions irreals, i que manté d'una forma esgarrifosa la seva actualitat», apuntà Poncela, que afegí, «Shakespeare era molt viu, aconseguia que tots els personatges tinguessin moltes arestes», afengint tensió al muntatge.

Aquesta densitat emocional requereix de l'actor «una completa entrega amb el personatge», apunta Eusebio Poncela. «Dorm, visc, meng, i vaig a l'excusat amb el personatge», afirmà l'actor. «És tan fort el que diu Shakespeare que no pots deixar-ho, ha tocat totes les nostres fibres emocionals i, en mi, desperta les més baixes passions».

Eusebio Poncela va reconèixer sentir-se identificat amb el personatge. «S'ha de tenir intel·ligència per interpretar Macbeth ja que aquest mai es penedeix dels seus actes. Si ho fes no hi hauria història. Crec que com ell, jo també som una mica kamikaze» En aquest sentit, Poncela explica que tots els personatges que decideix interpretar tenen una mica d'ell mateix, «primer els arrossec al meu terreny per després ficar-me en la seva pell. El públic ha d'aconseguir entendre l'anti-heroi que és Macbeth, un assassí que inspiri, al final de la peça, tendresa».