L'Estació Espacial Internacional -ISS- va rebre ahir la seva nova tripulació, integrada pel rus Salizhan Sharipov i pel nord-americà Leroy Chiao, que hi treballarà durant el pròxim mig any. Amb ells, a bord de la nau russa Soyuz TMA-5, va arribar a la ISS el coronel d'aviació Iuri Sharguín, cosmonauta de les Forces Espacials de Rússia, que s'encarregarà d'una missió estrictament militar del contingut de la qual no es va informar.

La nau es va acoblar a la ISS en el moment previst i devers dues hores després els seus tripulants obriren les escotilles i passaren a l'interior de l'estació, on foren rebuts per l'expedició sortint, integrada pel rus Guennadi Padalka i pel nord-americà Michael Fincke. Un lleuger contratemps entelà una operació gairebé perfecta: l'acoblament hagué de ser de manera manual, un mètode previst per a casos d'error del sistema automàtic.

Els experts russos asseguren que tots els dispositius de la nau, el llançament de la qual s'endarrerí en dues ocasions per desperfectes en el sistema d'enganxament, funcionen a la perfecció i la decisió va ser deguda a l'excés de velocitat amb el qual la Soyuz s'aproximava al nus d'amarratge.

«La decisió d'efectuar l'acoblament de manera manual no es deu, en absolut, a cap error dels sistemes de la nau», va declarar Vladimir Soloviov, cap de control terrestre del segment rus de la ISS. Durant vuit jornades, el temps que durarà el relleu de les tripulacions de la ISS, els cinc cosmonautes conviuran a l'estació i Sharguín, a més d'ajudar en les operacions de càrrega de la nau de tornada, s'ocuparà de la seva missió secreta.

Després tornarà a la Terra al costat de Padalka i de Fincke el 20 d'octubre a bord de la Soyuz TMA-4, ara enganxada al giny espacial. Quedaran a l'estació Sharipov i Chiao, que hi hauran de passar mig any, un termini habitual en les missions permanents.

La seva agenda preveu nombroses feines d'investigació, que inclouen el cultiu de cristalls en estat d'ingravidesa, observacions dels recursos biològics de la Terra i una sèrie d'experiments mèdics, el més espectacular dels quals serà l'intent de crear una vacuna contra la sida. El programa comprèn, així mateix, almenys dues passejades espacials, a fi d'enllestir els preparatius per al primer acoblament del vaixell de càrrega automàtic europeu, la nau Juli Verne.