Les nombroses troballes efectuades al túmul de Son Ferrer (Calvià) han convertit aquesta zona arqueològica en «una de les grans referències de la prehistòria balear». Així ho assegura el codirector de l'excavació, Manel Calvo, el qual manifestava encara ahir la seva sorpresa davant l'allau de restes trobades i el bon estat de conservació de la majoria. Aquestes peces eren a l'interior o a les rodalies d'una cova funerària intacta des de fa 2.200 anys.
A hores d'ara, tot l'equip d'investigadors del túmul està immers en la catalogació i la restauració de les troballes al Laboratori de Prehistòria de la Universitat. Serà una feina que Calvo, amb grans dosis d'optimisme, creu que podrà enllestir-se en un any. Un període de temps prou escàs si es té en compte que s'han d'analitzar 24.000 fragments de ceràmica trobats devora l'entrada de la cova i 18.000 més, entre ceràmica i restes humanes, que hi havia al seu interior.
Fins ara, totes les restes humanes ja s'han netejat de manera adequada a fi d'enviar-les a l'Autònoma de Barcelona per al seu estudi. Dels resultats, se'n deduirà el tipus d'alimentació, patologies, cracterístiques personals... dels habitants de la zona.
Curiositats
Per al departament de la Universitat queden les ceràmiques. En aquests moments ja s'han pogut restaurar i estudiar els usos d'alguns d'aquests estris, la majoria dels quals són elements mortuoris o vinculats amb rituals funeraris. Per exemple, una vintena d'urnes funeràries trobades just a l'exterior de la cova i que daten del segle II abans de Crist. Les més destacades són unes que tenen l'aparença d'una simple gerra ceràmica, però la funció de les quals era la de servir de taüt per a infants d'entre 40 i 42 setmanes. El cos del nadó mort s'hi introduïa a dins i després es tapava de terra. Són urnes que sovint presenten algun tipus d'ornamentació senzilla elaborada amb el fang mateix, sense cap inscripció, ni gravats ni gens de policromia.
Al costat d'aquestes urnes funeràries de ceràmica, se n'han trobades altres de relacionades amb el mateix ús, en aquest cas treballades en marès, com també àmfores púniques reutilitzades.
Un altre element rellevant és una còpia talaiòtica d'una ceràmica grega de tipus askoi. Calvo explicà que «els grecs elaboraven aquestes peces amb torn, mentre que la còpia trobada és feta a mà». És un recipient petit, molt ben treballat i conservat, l'interior del qual contenia olis i ungüents d'ús cerimonial.
Més material
Entre altres peces ja recuperades, també hi ha un plat de peix púnic, una copa crestada, gerres de diversa mida...
Tot el material localitzat a la cova del túmul de Son Ferrer obre una interessant via d'investigació sobre els rituals mortuoris d'aquella cultura. S'ha de tenir en compte que el túmul exercí una primera funció, fins al segle IV abans de Crist, de tipus cerimonial i la segona, fins a la segona centúria abans de Crist, com a necròpoli. A aquesta segona fase hi pertanyen la cova i els enterraments d'infants a l'exterior d'aquesta.
Manel Calvo explicà que «aquesta sempre és la feina més complicada per als arqueòlegs», però la gran riquesa de les troballes propicia que sigui d'allò més escaient emprendre'n una investigació.
A més, també s'efectuarà un estudi de les arquitectures, una anàlisi d'espais i la interpretació final sobre el funcionament de la comunitat que habitava tota aquella zona.
Es preveu que aquests estudis surtin publicats més o manco d'aquí a un any. Hi prendran part els quatre codirectors del projecte: Jaume García, Elena Juncosa, Miquel À. Iglesias i el mateix Calvo.
Tots ells, amb un equip d'arqueòlegs i becaris, han duit a terme aquest estiu la darrera campanya d'excavació. Una feina que s'ha allargat sis mesos en torns de vuit hores, però que ha donat resultats excel·lents.
