Els contes de terror de Poe arriben al teatre de la mà de Dagoll Dagom

Durant els trenta anys que Dagoll Dagom du fent musicals mai havien duit a l'escenari un espectacle de terror. Joan Lluís Bozzo, director de la companyia, assegura que «és un espectacle sorprenent, perquè al teatre no se sol posar en escena la por, l'angoixa i la intriga. Normalment el teatre ens ofereix humor i drama».

Dagoll Dagom es va inspirar en els sis relats més coneguts de l'escriptor nord-americà per articular un musical en el qual, segons el mateix director, es reflecteix molt bé el pensament de Poe. Bozzo per explicar-ho evoca les paraules de Poe: «el més dramàtic que passa a la vida és la mort. El més bonic, és una dona jove bella. I el més dramàtic i bell a la vegada és la mort d'una dona bella».

Les visions terrorífiques de l'escriptor conflueixen a la obra amb el romanticisme de la història d'amor que interprenten els dos personatges principals. Rosa Galindo, al paper de «Madeline» representa la part tenebrosa de la trama, però a la vegada el seu personatge està carregat d'un gran poder de seducció. Per la seva part, Sergi Albert representa la llum dins un món obscur i espiritual. En el seu paper de «Nicholas», l'actor exposa l'enfrontament entre el món científic i les forces del misteri que envolten la mort.

A més d'introduir el gènere del terror al teatre, el muntatge de Dagoll Dagom suposa una altra innovació dins el món dels musicals. «Poe no té res a veure amb el musical americà, obre un nou patró amb el qual volem fugir de l'esquema clàssic de cançó-escena. Al nostre espectacle no es reconeix quan comença una cançó i acaba l'altra, és un gran tema que va evolucionant dins un fluix musical, que no té res a veure amb les cançons comercials aferradisses», explica Bozzo.