lluvia moderada
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°
14°

Ponç Pons publica els seus poemes «relacionals» amb Fernando Pessoa

El llibre «Pessoanes» va ser guardonat amb el premi Alfons el Magnànim de Poesia


«Abocat a les veus d'aquest vespre, una pluja/ estiuenca em recorre descalça el quadern./ Veig brasquers d'ocells vius, mausoleus de flors blaves/ i entre processons d'ombres formigues dubtant./ Wittgenstein em va dir: «Del que no es pot parlar/ cal guardar-ne silenci», però crec/ que es pot parlar de tot. L'únic fotut/ és que es perden la fe i la passió literàries/ quan s'arriba a l'edat en què un s'estima/ més sembrar un llimoner que escriure versos». Aquests són els versos que configuren el poema Limiar do fim, un dels quaranta-cinc inclosos a Pessoanes, del poeta menorquí Ponç Pons.

Aquest llibre va obtenir fa uns mesos el premi Alfons el Magnànim de Poesia, que amb els seus 15.000 euros és el millor dotat de les lletres catalanes en el seu apartat de poesia i acaba de ser publicat per Bromera en la seva col·lecció de poesia, que dirigeix Josep Ballester.

En ell l'escriptor reflexiona sobre la seva particular relació amb Fernando Pessoa, autor que va descobrir l'any 1975. «Va ser quan ningú encara no en parlava, no era famós, no s'havia produït el seu boom. Jo llavors ja vaig fer un article sobre la seva obra i el vaig començar a traduir per gust».

El poeta menorquí va arribar al coneixement del lusità «gràcies al professor Perfecto Cuadrado, que és qui em va obrir el coneixement de la literatura portuguesa, de la qual ara en sóc un estudiós».

Tant és així que a càrrec del menorquí ha anat l'edició de l'antologia de la poetessa portuguesa Sophia de Mello, editada per Lleonard Muntaner i que es va presentar a Palma durant la celebració del Congrés de Lusitanistes de l'Estat espanyol.

En aquest llibre es recull «una petita part del material poètic lusitanista que he anat fent durant aquests anys a partir d'un punt de partida que és un projecte molt més voluminós, el meu dietari. Cada dia vaig fent anotacions a mà en un munt de llibretes i moltes de vegades són en forma de poesia. D'aquí vaig anar extraient els materials per fer aquestes Pessoanes».

La passió per la literatura portuguesa fa que a banda de l'antologia de De Mello el menorquí estigui preparant una selecció amb els millors cent poemes de la literatura portuguesa. «De totes maneres, aquest és un projecte a llarg termini, no sé quant de temps estaré, perquè és molt complicat primer escollir els millors poetes i després els millors poemes. Després hi ha el temps de l'edició, perquè l'antologia de Sophia de Mello estava feta des de fa deu anys».

El poeta assegura que no pot distingir amb quin dels heterònims de Pessoa s'identifica més «perquè tots són ell. M'agrada la simplicitat campestre de Caeiro, el classicisme grecollatí de Reis, però sobretot el prosaisme modernista i existencial de Campos».

Ponç Pons va néixer a Menorca el 1956, és catedràtic de literatura i s'ha especialitzat en literatura francesa i portuguesa. Ha publicat les narracions Vora un balcó sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al Marge (1983) i la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984), reeditada posteriorment amb el nom de L'hivern a Belville. El 1987 publicà el llibre de poemes Lira de Bova i el 1989 Desert encès, que serà nominat al premi Nacional de Literatura, i la traducció Quatre poetes portuguesos, premi de la Crítica Cavall Verd.

El 1995 reprengué la publicació de poesia amb On s'acaba el sender, premi Ciutat de Palma Joan Alcover, i Estigma, premi Jocs Florals de Barcelona i premi de la Crítica Josep Maria Llompart. El 1996 va guanyar el premi Carles Riba amb El salobre. Darrerament ha publicat un conjunt de poemes i narracions titulat Abissínia i ha guanyat la Viola d'Or i Argent als Jocs Florals amb Tractat d'enyor. La seva obra poètica figura a les més importants antologies i ha estat traduïda al castellà, italià, francès, anglès, xinès, romanès, hongarès, neerlandès, txec i alemany.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.