algo de nubes
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
34°

Troben al jaciment de Bellpuig restes d'unes fosses possiblement medievals

Les troballes òssies pertanyen a un conjunt d'enterraments excavats a la roca

63866

Aspecte de les tombes al costat de l'ermita del monestir.

MARIANA DÍAZ. Palma.
Les rodalies del monestir de Bellpuig d'Artà han tornat a donar una sorpresa als arqueòlegs que, a poc a poc, van establir un «fil conductor» per aclarir la seva història. A la campanya que acaba de finalitzar s'han descobert diverses fosses excavades a la roca, una necròpoli o enterraments sobre els que, de moment, es pot dir que són medievals. El material ceràmic que cobria el conjunt funerari és dels segles XIV i XV.

Helena Inglada, arqueòloga responsable de l'excavació que promou l'àrea de Cultura del Consell Insular, va explicar que per datar amb tota seguretat aquestes restes, -que poden ser anteriors a l'època medieval-, «és necessària una anàlisi de carboni 14 perquè pràcticament no hem trobat material associat». El que vol dir Inglada és que al costat dels ossos i cranis no van aparèixer ceràmiques, metalls o un altre tipus de troballes que en arqueologia són fonamentals per datar.

En aquesta ocasió, tercera en què sorgeixen enterraments a Bellpuig, l'excavació va ser al costat del mur el sud de l'ermita. Allà es van descobrir cinc tombes amb restes òssies, una de buida i dues més que no s'han excavat.

L'arqueòloga diu que per la forma com estaven els ossos, o fou una necròpoli reutilitzada o un enterrament col·lectiu. Les fosses «estan perfectament delimitades a la roca» i respecte als individus, «alguns sortiren regirats i d'altres en perfecta connexió anatòmica».

Bellpuig ha donat problemes amb les cronologies des del principi. Tanmateix, «pot oferir-nos molta informació», ja que en el perímetre del monestir han anat sortint estructures i paviments romans; restes islàmiques, un cementeri original del segle XIII i ossos de devers 1.800 anys que podien pertànyer a un llatzeret. Al centre de tot això, com a dada clara, la fundació dels monjos premostratenses després de la Conquesta de 1229.

Aplicant tècniques com el carboni 14 o l'osteologia es podrà conèixer quines foren les persones d'èpoques tan diferents enterrades a Bellpuig, com vivien, quines malalties van patir, què menjaven, quins treballs feien o per què s'enterraven d'una forma concreta. És a dir, els plantejaments socials.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.