Jamiroquai aproparà, el pròxim 2 d'agost, el seu funk fins a la plaça de Toros de Palma. Amb cinc àlbums al mercat i més de 16 milions de discs venuts durant els seus deu anys a la música, Jay Kay és una icona de la música funk. A Palma estarà acompanyat per Derrick McKenzie, Sola Akingbola, Nick Fyffe i Rob Harris, l'última incorporació de la banda.
Jamiroquai, un nom sinònim al de Jay Kay, fa referència a la tribu dels irocos. D'aquesta manera, el músic reflectia una de les seves principals característiques: el seu interès pel planeta. Des del seu disc de debut, Emergency on planet earth, que va aparèixer el 1992, Jay Kay ha fet seus els temes centrats en el medi ambient i en el deute del tercer món, una constant en la seva trajectòria artística.
Abans d'Emergency on planet earth, Jason Kay ja havia cridat l'atenció de les empreses discogràfiques amb el senzilWhen you gonna learn?, que va publicar a l'empresa independent Acid Jazz. Es tractava d'una declaració de principis d'un jove de Londres enamorat del funk, el soul, el Rithm and Blues, el jazz i el disc. Un al·lot que, segons els seus biògrafs, va aprendre el que sap de la seva mare, una cantant de clubs nocturns a qui va acompanyar en els seus recorreguts artístics per Anglaterra durant la seva infantesa.Després de l'èxit va venir el moment de mantenir-se a la cimera. The return of the Space Cowboy, Travelling without moving, Synkronized i A funk Odyssey, el seu últim disc, han confirmat el seu triomf. Precisament, en A funk Odyssey, Jay Kay ha barrejat el funk amb sons com el tecnofrancès, les orquestracions, l'easy listening i la bossa brasilera, que s'han rebarrejat a l'estudi que Jay Kay té a la seva acabada d'adquirir casa de Buckinghamshire. Per alguns, l'àlbum és un treball de transició cap a posicionaments més madurs. Per altres, és l'evolució d'un artista en constant moviment.
Una altra de les característiques de Jamiroquai se situa al pla personal. Amant dels cotxes de cursa com els Ferrari i els Porsche, als seus 31 anys ja s'ha retirat al camp, té els diaris britànics pendents de la seva vida sentimental i no es mossega la llengua. Tot un personatge famós pels seus barrets extravagants i per uns videoclips originals que mostren la seva forma peculiar i dinàmica de ballar.
L'única intenció de Jay Kay és aconseguir que els seus temes facin posar-se drets la gent i que exclamin frases com «m'encanta aquesta cançó», «vull ballar-la» o «el que deia és just el que em va passar ahir». D'aquesta manera, ha aconseguit, a través de la seva música, tenir una heterogènia mescla de seguidors de totes les edats amb modes de vida i gusts diferents. Els seus fans aprecien el seu so distintiu, les seves melodies i les seves lletres, en ocasions provocadores. Sense ells, no hagués aconseguit reinventar el funk durant els seus deu anys de cursa.