Diferents maneres de veure, interpretrar i mostrar les impressions sobre la realitat és la nova proposta de la galeria Horrach Moyà, que des d'avui acull l'exposició La ventana secreta de Juan Carlos Rego i la videoperformance conte The flying buzo de Blanca Pérez Portabella, guanyadora de la primera beca de creació artística de l'Auditòrium de Sa Màniga. Rego, director del diari de la fira d'art contemporani de Madrid (Arco) i crític d'art en diferents revistes i publicacions especialitzdes, mostra aquí una sèrie de paisatges urbans que «representen situacions temporals irrepetibles». Les imatges, inèdites fins ara, no han estat tractades i recullen «moments amb unes condicions lumíniques, atmosfèriques i temporals úniques, són un moment de la vida i una forma de plasmar l'experiència viscuda en aquell instant».

Les fotografies «preses a través de la meva finestra secreta» mostren visions de West Street, una zona d'accés al districte financer de down town, on estaven ubicades les Torres Bessones. En aquest sentit, l'artista posa de manifest que «aquesta ha estat sempre una zona de la ciutat amb una energia i una situació especial, amb molts elements i connotacions dramàtiques». Rego, que prové d'un aprenentatge pictòric, considera que l'art «no ha d'estar subjecte a un medi, sinó que s'ha de servir d'ell com a forma d'expressió», per això en aquest cas ha escollit la fotografia, per la seva «immediatesa».

Aquesta és una de les moltes reflexions que planteja Blanca Pérez Portabella a la seva videoperformance conte The flying buzo, que es mostra a la sala de projeccions al primer pis de la galeria. Amb poc més de cinc minuts l'artista planteja una sèrie de qüestions, que mesclen la idea de la ingravidesa, representada en aquest cas per les imatges submarines d'un bussejador, amb la idea de la quotidianitat, quan aquest bussejador surt de l'aigua i comença a caminar per terra ferma.

El vídeo, que recull una performance real de l'artista a les avingudes de Palma el passat mes de novembre, està concebut com «un vídeo casolà, per mostrar la realitat tal com és, sense retocar», però des de dos punts de vista, «aquest exterior i un altre subjectiu, perquè el que a mi m'interessa és mostrar el meu propi punt de vista d'aquesta realitat». Per ella, el vídeo «és com contar un petit conte».