Darrere la porta apareix la seva figura menuda. El seu rostre esbossa un somriure que ja no desapareix en tota la conversa. Home d'enorme vitalitat, té un humor irònic, una ment lúcida i un caràcter alegre. A punt de complir 90 anys, el pintor Josep Coll Bardolet, el qual afirma que «estic aprenent a pintar» malgrat els 70 anys d'ofici, es prepara a la seva residència de Valldemossa per rebre un merescut homenatge dels amics que ha fet al llarg de la seva vida, les institucions que han vist com l'artista ha duit amb la seva obra el nom de Mallorca a l'estranger, i la societat que el va acollir fa 60 anys, quant «l'orgia de colors de l'Illa» el captivà.
I és que nat a Capdevanol el 1912, Bardolet, un dels millors intèrprets del paisatge mallorquí mitjançant els colors de la seva paleta, fa 90 anys el dia 7 de novembre. Amb aquest motiu, una comissió encapçalada pel seu nebot Josep Coll Vilanova, Gabriel Janer Manila, Pep Obrador, Tomeu Mestres i Sebastià Rosser, i en la qual també participen, entre altres entitats, les principals institucions de l'Illa, ha organitzat tot un seguit d'actes sobre la vida i l'obra del pintor, que afronta cada quadre «amb la mateixa il·lusió que sempre, perquè aquest petit aparell "s'assenyala el cap" cada dia crea coses noves».
Dues exposicions, Els colors de la llum (al claustre de Sant Antoniet) i Guaixos, aquarel·les i dibuixos (a l'edifici de sa Riera); l'edició del llibre Els colors de la llum i una sèrie de concerts i mostres de balls mallorquins són alguns dels actes del programa, que es desenvoluparà a partir del dia 17 d'octubre i arribarà al 7 de novembre, dia en què tindrà lloc un sopar de cloenda que reunirà les amistats del pintor arribades del Japó, Suïssa, França i Alemanya, entre altres indrets.
«Sent una gran satisfacció i un profun agraïment per la comissió que està al capdavant d'aquest programa». Modest, Bardolet pensa que potser «és massa per mi» i que «el millor premi és la bondat de la gent». A «la tardor de la meva vida», el pintor respon que és difícil fer una valoració de la seva trajectòria. No obstant això, assenyala que l'univers dels colors ha estat el que l'ha guiat en tota la seva producció: des dels paisatges i les tan conegudes pageses fins a l'abstracció, que abunda als seus quadres, perquè «el que vull és fer música amb el color», afirmà.
