Auditori d'Alcúdia. Deu de la nit. A la platea, poques butaques lliures. A l'escenari, una cadira, un tamboret, un micròfon, un tassó d'aigua i una petita estora vermella. Paco Ibáñez necessita poc per fer-se sentir. «Idò», saluda al seu públic i comença amb un poema de Góngora, un recorregut cantat per la millor poesia espanyola. «Vivim en un país que put cada vegada més a Franco», diu en la presentació de És amarga la veritat de Francisco de Quevedo.

Després del concert, explica que el que ha volgut dir és que «els valors més vulgars i primitius s'estan imposant». No sirves para nada, va ser el primer poema de José Agustín Goytisolo, cantat per Paco Ibáñez. El varen seguir Lobito bueno, A ti te ocurre algo i Palabras para Julia, la cançó que, segons Ibáñez, «t'ajuda a continuar endavant».

«José Agustín està molt present sempre», recordà Ibáñez que sota el títol Paco Ibáñez canta a Goytisolo li acaba de dedicar tot un disc. Als poemes de Goytisolo, el gran protagonista del recital, es varen interposar altres poemes de Góngora, Darío, Neruda, García Lorca, Celaya i Blas de Otero.