Xoriços de vellut, vehicles Mercedes amb una dona àrab entre l'equipatge, sabates venenoses i un vídeo d'alliberació del flamenc amb un final cardiac. Pilar Albarracín (Sevilla, 1968) exposa fins el mes que ve al Centre Cultural Andratx, juntament amb altres 13 artistes que com ella participen a la col·lectiva La canción del Pirata.

L'andalusa revisa el flamenc, els toros, l'artesania espanyola, l'emigració i la situació de la dona en relació a aquests àmbits, des d'una perspectiva crítica i, a la vegada, irònica. Al vídeo-performance Prohibido el cante ella mateixa actua vestida de flamenca. Són sis minuts d'interpretació, en el quals Albarracín, acompanyada de vi i un guitarrista, intenta aprofitar-se del flamenc, «deixar-lo en el seu esquelet, amb els seus crits d'alliberament, fins anar-te'n». El desenllaç de l'actuació destaca pel sentiment.

D'altra banda, mitjançant dues fotografies de la sèrie La noche 1002 juga «amb la idea de ser una continuació de Les 1000 i una nit, a veure què passa». Es reflecteix un vehicle Mercedes color groc amb una dona àrab entre l'equipatge, que vol transmetre situacions que viu «la gent sense papers», així com l'estatus «de la dona en la cultura actual».

Tot al·ludint a allò ibèric, titula una imatge amb un parell de sabates-bolets venenoses com Dame veneno que quiero morir. Respecte la instal·lació de xoriços vermells i negres de vellut, un Lujo ibérico, comentà que intercedeix en el que s'entén com «local» i «universal». Per diferents persones el que penja són xoriços; per altres llonganissa, sobrassada o fuets.