Una veu inconfusible, un riure desbordant i encomanadís, una expressivitat sense límits i el ritme innat que du al cos. Així és Celia Cruz, segurament la cubana més internacional. «Sóc més cubana que la palma», explica, «encara que les lleis del meu país no ho considerin així». La reina de la salsa deixà la seva illa el 15 de juliol de 1960 i no hi ha tornat; des d'aleshores ha anat escampant pel món l'amor a la seva terra i les seves cançons, que avui mostrarà a Mallorca en un únic recital al Casino Paladium.

S'estarrufa cada cop que li pregunten l'edat: «Bueno chico...». I té el remei per dissimular-la: «Comportar-se bé, ésser molt professional, descansar». Per això «avui no parlaré ni amb el meu marit, perquè m'he de cuidar molt la veu». Aquesta pot ser la primera vegada que la Guarachera canti per a la família reial, si accepten la invitació i assisteixen al recital. «M'encantaria, i més quan m'han dit que el rei em coneix i li encanta Guantanamera».

L'artista assegura que interpretarà «les cançons de sempre» com Oye cómo va. «No m'agrada estrenar números en els concerts». A més, presentarà algunes cançons del seu darrer disc, Siempre viviré, com La vida es un carnaval i La negra tiene tumbao. Els somnis de Celia no només estan relacionats amb la música, ja que allò que sempre ha volgut és «ser mestra d'escola». Fins i tot té la carrera, «però una mestra em va dir que no exercís mai, perquè el que jo guanyava en un dia ella ho guanyava en un mes i jo, molt obedient, li vaig fer cas».

Ara no sabria fer res més. «Retirar-me? Jo vull morir a dalt d'un escenari, encara que no en tinc cap d'escollit», exclama rient, gairebé cridant, perquè la seva potència, a vegades, espanta. L'alegria és el seu millor do i l'escampa allà on va de la manera que més li agrada: cantant. Malgrat tot, hi hagué una època en què Celia Cruz cantava cançons tristes. «Interpretava temes afrocubans, fins que vaig saber que eren tradicionals dels esclaus caribenys i vaig començar amb coses més alegres, com les guarachas».

Anècdotes
Les maletes de Celia Cruz estan renyides amb Mallorca, cada cop que ve es perden. Fa cinc anys no les recuperà, ahir, per sort, sí, encara que per això va arribar dues hores tard a la cita amb la premsa. Coberta amb un vestit pistatxo, unes ulleres de sol a l'estil Versace, enjoiadíssima i somrient, arribà al Casino de Mallorca en una enorme limusina blanca, acompanyada del seu marit, Pedro Knoic, amb el qual viu des de fa quaranta anys.