Un col·leccionista privat tracta de vendre a la Fundació Octavio Paz un paquet de cartes que l'escriptor envià a la seva adolescent primera esposa, Elena Garro, el 1935. Es tracta de 23 missives inèdites, datades entre el 21 de juliol i el 15 d'octubre de 1935, que demostren el patiment de Paz per no poder estar a prop de la seva estimada, que llavors tenia només 15 anys. Les cartes són plenes d'al·lusions pròpies d'un amor adolescent, ple de bogeria i quasi sense il·lusió, i actualment estan en mans d'un col·leccionista de només 28 anys. El col·leccionista rebé les cartes de mans de Jesús Garro, nebot de la primera esposa de Paz, que hauria aconseguit els textos de la seva cosina Helena Paz Garro a començament del 2001.

Pels estudiosos, aquests escrits permeten conèixer millor Elena Garro i el caràcter de la seva relació, i aporten llum sobre l'evolució del pensament del poeta sobre l'amor. A través de 180 planes, les cartes revelen els inicis de la relació entre Paz i Garro, a la qual en principi la família de la jove es va oposar i amenaçà de recloure-la en un internat. Paz, que en aquell temps només tenia 21 anys, demostra el seu estat de dependència total i admiració per la seva estimada, es confessa disposat a «cometre una bogeria» si no és correspost i assegura que s'estima molt més morir que viure i no poder ser estimat per ella.