Alfonso Arús Leita (1961) sempre volgué ser locutor d'esports i fa 22 anys que s'hi dedica. Des que debutà a Ràdio Joventut el 1979 no ha aturat de fer programes d'humor a la ràdio, com Arús con leche, i a la televisió, com Força Barça. El setembre del 2001 s'incorporà al programa despertador La jungla de Cadena 100 "l'espai es fa de les 6 a les 12 hores i ell el condueix des de les 7.30 i acaba a les 10", i ahir el retransmeté en directe de 6 a 10 des del Teatre Municipal de Palma, amb motiu de les festes de Sant Sebastià. Arús explicà a Diari de Balears algunes de les seves experiències en el món de la comunicació.

"Què aportau vós al programa?
"Don les notícies amb humor, però no parl de política ni de coses serioses.

"Quin mitjà preferiu?
"M'agrada més la ràdio, perquè és més directa i tries el públic. A la televisió generalista els continguts es diversifiquen, hi ha molta més pressió per l'audiència, estàs obligat a agradar a tothom i la inestabilitat dels programes és molt gran.

"Quan ideàreu «Força Barça», us fixàreu en un altre programa?
"No, mai no he fet un estudi previ de cap televisió anglesa o americana. La veritat és que els americans no m'agraden. En canvi, Manel Fuentes i Pepe Navarro sí que s'hi han fixat.

"Heu creat estil?
"Crec que el Força Barça és el precedent de diverses coses. Quan el fèiem, fórem els primers a demanar a Europa Press que seguís Ana Obregón per veure què passava, i després la televisió s'omplí de programes d'aquests. La parodia nacional no és més que una part del Força Barça en què els personatges ironitzaven cançons.

"Què en pensen de vós els personatges que imitau?
"No he tingut problemes perquè amb la majoria, com Josep Lluís Núñez o Alfredo Di Stefano, estava com pactat, l'únic que s'ofengué fou Carlos Jesús, però no em preocupa perquè també viu de l'espectacle.

"Imitaríeu José María Aznar de genolls com Núñez?
"Ara sí perquè ha començat a deixar-se anar, però abans era molt avorrit per imitar.

"Julio Iglesias és encara el vostre ídol?
"I tant. Reconec que és espantós i no té una gran veu, però és un mite, i a un senyor que ha aconseguit això no puc dir-li més que chapeau!.