De Paco Espinosa (Palma, 1969) es parla molt com un dels joves artistes locals en alça. Avui inaugura una exposició individual a l'Espai Ramon Llull de Palma. Dins la política de suport als valors emergents, que té com a centre d'exposicions l'Espai Ramon Llull, la Conselleria de Cultura del Govern mostra l'obra de Paco Espinosa, darrers treballs en què es va poder veure com l'artista utilitza llenguatges molt diferents per afrontar les mateixes preocupacions estètiques i de concepte: vídeo, pintura o quadrícules d'imatges enfilades en metall parlen de la memòria immediata de l'artista, de l'ésser humà i de la societat contemporània urbana.
Com va dir el conseller de Cultura, Damià Pons, en la presentació de l'exposició, Paco Espinosa s'atreveix «a sortir dels models de realització tècnica més tradicionals per barrejar llenguatges»; també adopta materials d'última generació o noves tecnologies. Tot val a l'obra d'Espinosa que, «des del coneixement», com va dir Pilar Ribal, autora del text del catàleg, «recrea de nou assolint la seva pròpia originalitat».
A la seva obra hi ha fotografia, asbtracció, gest, informalisme, en un «diàleg amb la història de l'art», va dir Ribal, perquè «l'art és universal, no té un sol llenguatge», va assenyalar l'artista. Pel que fa a les pintures de gran format, abstractes però amb un transfons de figuració, són un exemple del diàleg entre la post-modernitat pictòrica i el classicisme. En elles, Espinosa suggereix arquitectures urbanes en les quals la presència de l'ésser humà no s'endivina però s'intuiex. L'artista, que també treballa en vídeo, mostra aquí el muntatge en el qual la repetició de la mateixa imatge situa l'ésser humà davant les seves contradiccions.
