Poques coses han generat tants estereotips com la Mediterrània. Enemic de simplificacions i tòpics, a Biel Majoral li esmussen aquestes paraules tan solemnes, és del qui creu en el dret a la diferència i la consegüent «interculturalitat».
El mestre "d'escola" predica amb l'exemple. Així en deixà constància sonora dimecres passat a la jornada inaugural al festival Mediterránea 01 de Madrid, que s'allarga fins diumenge. Compartint escenari amb els valencians Urbàlia Rurana i els murcians Media Luna y la Cuadrilla Maquilera, oferiren un atractiu ventall de la música folk centrat especialment dins l'àmbit de la llengua catalana. La popular sala Clamores, un dels temples jazzístics predilectes del Madrid noctàmbul, substitueix la seva graella convencional per un programa íntegre dedicat a les músiques de la Mediterrània.
Majoral i els seus deixebles arrancaren temes dels seus dos treballs discogràfics Vou veri vou per no dormir (1998) i Temps, temps, temps (2000). El recital s'articulà en quatre blocs temàtics: tonades, romanços, cançons de brega de caire reivindicatiu i cançons festives.
