Antoni Llull: «És admirable el poder d'engrescar la gent que tenia Alcover»

L'autor publica un recull divulgatiu de textos sobre l'elaboració del «Diccionari»

El manacorí Antoni Llull és autor del llibre «Bruixat per la llengua» | image: J.T.

Mireia BalashPalma29/10/01 0:00

Bruixat per la llengua. La història de l'obra del Diccionari en paraules de Mn. Alcover és el títol de l'antologia de textos escrits per Antoni Maria Alcover que ha recollit i analitzat el manacorí Antoni LLull, estudiós de l'autor del Diccionari català-valencià-balear, des de fa vint anys. El llibre, que es publicarà a principi de novembre i ha comptat amb el suport de la Fundació Pública Antoni Ma. Alcover, conté 150 textos, ordenats cronològicament, referents a l'elaboració de l'obra més important d'Alcover: el Diccionari. Cartes al lexicòleg Marià Aguiló, articles publicats a principis del segle XX al Botlletí del Diccionari de la llengua catalana o al setmanari L'Aurora i fragments de la mateixa Lletra de convit escrita per Alcover són alguns dels tresors recopilats per Llull per explicar, «en paraules del mateix Alcover», les curiositats i obstacles que l'acompanyaren en aquesta tasca.

Del primer al darrer text analitzat hi van gairebé 50 anys, que és el temps que el mossèn manacorí emprà en la recerca filològica de la llengua catalana. Els diferents fragments de l'obra d'Alcover continguts en el Bruixat per la llengua, títol que fa referència a la fal·lera o embruix del manacorí pel català, són també «un exemple de la diversitat de registres lingüístics que dominava el mossèn», explicà LLull, «perquè Alcover fou, no només un gran estudiós, sinó també un home polèmic que usava un vocabulari molt directe, pagès, folklòric i popular per arribar a la gent, la qual cosa queda clara en els textos de L'Aurora analitzats». I perquè no es perdi aquesta vivacitat l'autor s'ha limitat a actualitzar-ne l'ortografia «de manera que queda com si Alcover m'ho estigués dictant i jo ho transcrivís sense cometre faltes», detallà.

Els elements més curiosos d'aquest recull són, segons l'autor, els fragments del dietari que escriví durant els seus viatges als pobles de parla catalana, que Alcover anomenava eixides filològiques i que, en el cas de Mallorca, li serviren també per confeccionar les seves Rondaies mallorquines. «En aquests escrits Alcover narra moltes anècdotes de les seves estades als pobles, com recollia de viva veu les expressions i quin ús en feia la gent a cada indret». Malgrat tot, Llull creu que el més admirable d'Alcover i que, en part, queda palès al llibre és «el poder d'engrescar la gent en una obra impossible com era la de recollir tot el lèxic de totes les comarques on es parlava català i recopilar també el referent a tots els escrits publicats en català des del segle XII».