Els marxaires compliren amb Lluc

A mesura que passaven les hores, les forces anaven minvant i el pas ferm del principi es feia més lent i pausat. Se sentien poques veus i la calma de la nit, que estava en el seu punt més àlgid, ho abrigava tot. Amb la respiració feixuga els marxaires arribaren al Foro de Mallorca: ja eren a la meitat del camí. Però encara quedava el pitjor, la pujada al santuari.

Minuts després de les cinc arribaven els primers, cinc nedadors. Allà els esperava el diploma d'assistència, unes quantes felicitacions i donuts i xocolata per retornar les forces. A ells se'ls afegiria la resta a poc a poc per després partir directament cap a casa a dormir, o esperar un temps per celebrar l'ofrena floral a la verge de Lluc. Un any més, la romeria més popular de l'Illa fou un gran èxit, principalment de joves entre dotze i setze anys.

Arribada
Un cop arribats al monestir, els marxaires es repartiren per l'esplanada que envolta el monestir i no dissimularen en cap moment el seu abaltiment ni alegria. Alguns aixecaven orgullosos el merescut diploma, d'altres s'estiraven a la gespa o l'asfalt en un clar signe de rendiment, uns pocs eren atesos pel servei mèdic i, els més coratjosos, s'acostaren a la verge per fer-li la seva particular ofrena. Un any més, havien aconseguit un gran repte.