Un dia abans que rebi el vistiplau de part del Consell de Govern, el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, i el director General de Cultura, Pere Muñoz, presentaren ahir l'avantprojecte de llei de cultura popular i tradicional, creada amb vocació de prestigiar aquesta cultura tan «representativa de la identitat i costums dels pobles», explicà Pons, «i això ja és suficient per justificar-la».

El conseller diferencià la cultura popular tradicional amb el que s'anomena cultura de masses, difosa a través dels mitjans de comunicació, com seria un concert o una exposició. «La cultura popular tradicional ha estat elaborada pel poble al llarg dels anys i desenvolupada en els àmbits rurals. El més important és que, un cop desaparegut aquest tipus de vida, les tradicions han continuat existint i manifestant-se en àmbits més urbans», declarà Pons. I com a exemple cità la festa dels Moros i Cristians, que se celebrà ahir a Pollença, un fet històric ocorregut el segle XVI que continua aplegant centenars de persones allà on es realitza per la seva espectacularitat.

Muñoz també féu referència a la memòria col·lectiva que significa aquesta manifestació cultural. També recalcà que l'avantprojecte és curt, només dotze articles, perquè «la intenció és molt clara: promoure o protegir aquestes tradicions». També desitgen que festes com la del ball dels Cossiers o Moros i Cristians es declarin d'interès cultural.

Singularitat
Amb aquesta llei, Balears seria la segona comunitat autònoma que millor protegeix legislativament aquest tipus de tradicions després del Principat. Els polítics consideren que formen part d'aquestes manifestacions la música, els balls, la indumentària, els oficis, els rituals, la literatura, les representacions teatrals i la gastronomia.