Quan ja han passat dos anys del seu naixement, i amb les mires posades a fer de la seva programació punt de referència a l'oferta cultural illenca, la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem, ubicada a Can Sabater, ha organitzat per a principis de la tardor un seminari per retornar relleu als diferents perfils que es donen cita en l'escriptora Mercè Rodoreda. Narradora exquisida que sabé fondre, gairebé sense voler-ho, vivències personals amb ficció, l'escriptora serà retornada a través d'un seguit de conferències i projeccions que reuniran a Binissalem el bo i millor dels especialistes sobre la vida i obra de l'autora.
El seminari, de 27 hores distribuïdes al llarg d'una setmana, molt probablement de dilluns a dissabte i en sessions d'horabaixa, per facilitar l'assistència a més persones, comptarà entre els seus ponents amb la professora Maria Campillo, encarregada de repassar l'apassionant biografia de l'autora, i analitzar els volums que constitueixen la producció de Rodoreda anterior al 1936. Títols com Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Un dia en la vida d'un home, Crim i la primera versió de l'Aloma són «precisament els que posteriorment rebutjarà l'autora», apunta Catalina Sureda, directora de la Casa Museu. Carme Arnau prendrà el relleu per donar compte de novel·les escrites ja amb la ploma de la maduresa, com Mirall trencat, El carrer de les camèlies o Jardí vora el mar.
Una de les intervencions més peculiars serà la del dramaturg, director i guionista Josep Maria Benet i Jornet, que visitarà Binissalem per analitzar l'adaptació televisiva de Mirall trencat, en una telesèrie que començarà a emetre Televisió de Catalunya a partir d'octubre. Actors de primera fila prendran part en el seu repartiment, entre els qual es troben Carme Elies, Ramon Madaula i Emma Vilarasau, entre altres.
La darrera novel·lística de l'autora no quedarà a descobert. Serà Llorenç Soldevila, autor recentment d'una guia didàctica sobre Rodoreda, qui s'encarregui de recordar obres de les darreries de la vida de l'escriptora catalana, tals com Viatges i flors, Quanta quanta guerra, La mort i la primavera i Isabel i Maria.