La Fundació la Caixa inaugura avui l'exposició Xina, cel i terra, que ens proposa un viatge per 6.000 anys d'història xinesa a través de la ceràmica, des dels seus orígens en el Neolític fins al segle XVIII. L'exposició, comissariada per Jean-Paul Desroches, es podrà visitar fins al proper 1 de juliol i vol oferir una introducció a l'art i a la civilització de la Xina a través de 222 obres procedents de les col·leccions nacionals d'art asiàtic del Musée Guimet de París. La mostra reconstrueix l'aventura artística de la ceràmica xinesa i il·lustra les grans etapes d'aquesta cultura mil·lenària, organitzades de manera cronològica: poblats i pobladors del neolític, el culte als avantpassats amb les primeres dinasties reials a l'edat del bronze, l'art funerari en el naixement de l'imperi, l'exotisme en l'alta edat mitjana al llarg de la ruta de la seda, l'art del te amb els Sung, l'esplendor de la porcellana dels Ming i l'univers dels lletrats de l'última dinastia manxú.
Desroches indicà que aquesta exposició «permet apreciar l'evolució social i política de la Xina al llarg de 6.000 anys i reconèixer la influència que la seva ceràmica ha exercit en l'alfareria dels països de l'occident. La ceràmica neolítica de les cultures Yangshao (5000.a C) i Longshan (3000-2000 a.C) ocupa la primera secció de la mostra. La primera es va caracteritzar per la creació de poblacions, per una ceràmica vermella i per la terrissa fina decorada amb marrons de ferro; la segona per una important presència urbana i una ceràmica gris o negra de perfils trencats que ja anuncia el metall.
A l'edat del bronze, el domini de la farga i els metalls va facilitar l'aparició de noves formes d'organització basades en l'obediència al rei. Del 2100 al 300 a.C es van succeir a la Xina del nord tres dinasties reials: els Xia, els Shang i els Zhou. Aquesta època es caracteritza per l'ús general del metall, la tendència dels ceramistes a imitar les creacions metàl·liques en les seves peces de terra i les obres relacionades amb el culte als avantpassats. Entre el s. III a.C i el VII de la nostra era, neix i es consolida l'imperi xinès. En els primers temps, la Xina va viure un resorgir espiritual i les tombes es varen convertir en la «casa de l'ànima». Per realçar-les utilitzaven ceràmica gris o el peculiar vidriat verd.
Entre el segle VII i l'any 1000 un renaixement cultural lligat al domini dels Tang i l'auge de la ruta de la seda "per la qual circulaven les influències culturals d'Àsia central, l'Índia i l'Iran" la qual cosa es tradueix en ceràmiques antropomòrfiques, atuells i plats en els quals es combinen vidriats verds, grocs i blaus. En els primers quatre segles del segon mil·lenni, el país experimenta una profunda mutació amb l'aparició de grans aglomeracions urbanes consagrades al comerç, que varen desplaçar les antigues capitals administratives. Una de les manifestacions més típiques fou l'extensió d'una cultura del te, amb afecció per les vaixelles que foren objecte d'infinites variacions, des dels tons blancs fins als vidrats translúcids, el gres negre o la porcellana.
