Des que la Terra es va formar, fa 4.600 milions d'anys, la vida ha estat sotmesa a periòdiques extincions massives. Fa aproximadament 250 milions d'anys, quan la part emergida de la Terra formava un únic continent que es deia Pangea, un esdeveniment imprevist va acabar amb el 90% dels reptils, mol·luscs, insectes i peixos primitius que existien.
L'extinció, però, va permetre l'aparició o adaptació de noves espècies i així varen aparèixer les plantes amb flors i els dinosauris que foren els reis del planeta durant tot el Juràsic i el Cretaci. A través d'unes imatges digitals s'intenta explicar aquest fenomen.
Segons les noves tesis dels investigadors nord-americans «hi ha una forta evidència que indica que l'extinció "la que tingué lloc fa 250 milions d'anys" es va produir ràpidament, entre uns 8.000 i 10.000 anys, el que en termes geològics és un microsegon». L'impacte d'un cos celest provocà erupcions volcàniques i moviments sísmics que deixaren una atmosfera sufocant.
El 70% de les espècies terrestres i el 90% de les marines moriren. La tesi és similar a la defensada per nombrosos investigadors sobre l'ocorregut fa 65 milions, encara en l'ocasió més recent, l'asteroide devia tenir diferent naturalesa. Les traces que s'han trobat en els sediments de finals del Cretàcic i començament del terciari, el que es denomina nivell K-T, corresponen a l'iridi. Un estrany element a la Terra, però és molt comú en els asteroides.
Els crítics amb la teoria de l'asteroide que acabà amb els dinosauris diuen que l'iridi pot provenir d'erupcions volcàniques, ja que és freqüent en el nucli fos del planeta. Un cràter de 108 quilòmetres trobat a Chicxulub ha vingut a confirmar la possiblitat que una gran roca espacial d'uns 10 quilòmetres hagués impactat contra el planeta.
