No necessita cap tipus de presentació. El seu nom parla per si mateix. És una llegenda viva que du tota una vida dedicada a la música. Georges Moustaki actuà ahir vespre a l'auditori d'Alcúdia i oferirà aquest vespre un altre recital al Centre de Cultura Sa Nostra. Amb motiu del seu pas per Mallorca, (una illa que és referència dins el Mediterrani, opina el cantant), Moustaki parlà sobre la seva música, els seus concerts i altres inquietuds.
Així, aquest home gran d'ulls blaus, que expliquen sense paraules totes les coses que ha vist, «compromès amb la música i la poesia», explicà que desconeixia la forma que adquiririen els seus concerts. «Abans de pujar a l'escenari no sé què cantaré, depèn de la gent, del temps i l'espai. Les cançons són formes de viatjar al passat i al futur», manifestà. Sigui com sigui, el concert d'anit proposarà un viatge per la seva història musical amb temes emblemàtics que s'han convertit en himnes com Ma liberté. Uns temes que «tenen missatge però són simplement sentiment, no ideologia, estats de l'ànima. Ma liberté és una cançò d'amor, res més, i la gent la rep cadascú a la seva manera, ara i abans», afegí Moustaki.
Els temes clàssics es compaginaran sobre l'escenari amb tres cançons noves, que són «una reflexió no amarga però sí entre el blanc i el negre; una feta de records dels cinemes dels anys 50; i una d'amor dedicada a Lord Byron», revelà. Així mateix es podran sentir altres cançons en francès que pot ser comparteixin espai amb versions en català. «Si tenc coratge cantaré en català perquè un amic va traduir fa temps les meves lletres», esmentà. El concert d'aquesta nit és gratuït i previsiblament s'omplirà. Perquè la gent pugui gaudir de l'actuació s'instal·laran dues pantalles al jardí i a l'aula A del Centre de Cultura de Sa Nostra.
Moustaki és un home universal que assegura que «no tenc pàtria, em sent bé on es trobi la sensibilitat i l'aire del Mediterrani, també a Amèrica Llatina, on es troba la mateixa sensibilitat». Tal vegada fou per això que la UNESCO el va nomenar ambaixador de la cultura de la Pau el 2000. Un episodi aquest que li va semblar natural, ja que aquest tema és una «preocupació constant en les meves cançons. La pau em sembla la cosa més urgent, més difícil i més esperada». Un fet que va ocasionar que la seva resposta a aquesta proposició fos: «Som ambaixador per compte meu, només s'ha d'oficialitzar».
