• CERTÀMENS

Poetes parlen d'amor a Bogotà Quaranta escriptors de 19 països es reuneixen des d'ahir dimarts a Bogotà per parlar de «l'amor i la paraula» des de múltiples punts de vista, dins de les commemoracions de la fundació de la capital colombiana fa 462 anys. Els convidats i més de vint poetes i novel·listes colombians "amb Àlvaro Mutis d'amfitrió" assistiran fins el proper divendres al Primer Encontre Iberoamericà d'Escriptors, programat després de triar Bogotà com la ciutat de la «Plaça Major de la Cultura Iberoamericana», per la Unió de Ciutats Capitals d'Iberoamèrica. L'Institut Districtal de Cultura i Turisme de Bogotà informà de l'amor i el poder, d'amors prohibits, amors impossibles, amor profà, amor sublim, d'aquell que frega l'odi i de l'amor malaltís que condueix a la mort.EFE.

• EXPOSICIONS

Retrospectiva d'Alechinsky Més de 10.000 persones han visitat la mostra retrospectiva del pintor belga Pierre Alechinsky en el Museu d'Art Modern i Contemporani d'Ostende (nord de Bèlgica). El museu, cita imprescindible per conèixer la història de l'art modern i contemporani a Bèlgica, exposarà fins el proper 12 de novembre un centenar d'obres de l'artista belga, nascut el 1927 i pertanyent al grup artístic Cobra. Més enllà de les afinitats expressionistes i del classicisme de L'École de París, l'obra del pintor i gravador belga destaca en el panoramea dels darrers cinquanta anys pel seu individualisme i el seu caràcter experimental, que el porten a submergir-se en mons tan distants com l'automatisme pictòric i la cal·ligrafia japonesa, a la qual dedicà una pel·lícula el 1955. Alechinsky s'incorporà a Cobra i es convertí en un dels seus membres més actius, fins la seva dissolució el 1951, participant en les exposicions i col·laborant en la revista del grup.EFE.

• CURSOS

Els viatges de Salcedo a El Escorial El reporter i aventurer Miguel de la Quadra Salcedo confessà ahir en el curs Literatura, periodisme, viatge i aventura que la seva afició per l'aventura ve dels llibres que llegia de petit, «davall els llençols, amb una llanterna», quan la seva mare li feia apagar el llum. Salcedo mostrà als assistents a aquest curs de la Universitat Complutense a San Lorenzo de El Escorial tres llibres de quan ell era un infant; edicions infantils de clàssics com els Argonautas, l'Amadís de Gaula o Las aventuras de Telémaco de Fenelon, lectura que el va incitar a la lluita grecoromana, ja que ho feia el protagonista. L'aventurer es va plantejar què passarà amb les noves generacions, perquè «no poden posar l'ordinador davall els llençols», cosa que els impedirà fantasiejar i tenir ganes de conèixer els llocs sobre els que llegien d'amagat.EFE.

• TRASPÀS

Mor l'acadèmic francès Jean Carzou El pintor francès d'origen armeni Jean Carzou, que a mitjan aquest segle assolí el reconeixement internacional, va morir la setmana passada als 93 anys, segons informà l'Acadèmia Francesa, institució de què era membre. Carzou, nascut a Alepo (Síria), començà la seva formació al Caire abans que la seva família s'instal·làs a París, el 1924, ciutat on estudià arquitectura. La seva primera exposició, el 1939, fou ja tot un èxit. Amb el seu art conquerí el públic massivament a partir de 1952, quan creà els decorats i el vesturari de l'òpera Les Indes Galantes, de Jean-Phillippe Rameau. Carzou també era conegut per les seves marcades posicions artístiques, ja que, malgrat estimar l'art de contemporanis com Dalí, no dubtava a afirmar que Picasso i Cezanne havien «degradat» l'art.EFE.