cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 15°
15°

Saber emmotllar-se als canvis d'una barriada

Gaspar Moyà és el forner, des de fa més de 40 anys, del carrer Socors, un dels més antics

96522

Moyà és el propietari d'uns dels darrers forns de boca directa.

T. Ayuga.

Darrere un taulell de marbre, enfront d'un cartell que diu «Panaderia del Presidio Viejo», recordant-li a diari els seus orígens professionals i la ubicació de la antiga presó de Palma (a la qual per la seva proximitat abastaven de pa), el mallorquí Gaspar Moyà ha despatxat i elaborat nombroses peces de pa des que a l'any 1923 els seus pares, Gabriel i Caterina, varen comprar un negoci familiar.

El forn del Presidi Vell està considerat com un dels més antics de Palma, i possiblement de l'Illa, on encara s'utilitza un mètode totalment artesanal en l'elaboració del pa. Si les parets de l'edifici que acull aquesta fleca, al número 46 de l'antic carrer dels Socors, poguessin parlar deixarien a més d'un bocabadat per la quantitat d'esdeveniments històrics que s'han viscut dins i fora d'aquest local.

L'edificació data de l'any 1612. Tal com explica Gaspar Moyà, «abans de ser un forn era una gerreria familiar en una època en què a tot el barri n'hi havia 37». Després de tres negocis de famílies de forners, arribaren els Moyà Vidal a principis dels anys 20, i des de llavors no han deixat de treballar en la fabricació d'un aliment bàsic per a la població d'aquella llunyana època, però que a l'actualitat ha passat a un segon pla. «Ara les mestresses prefereixen el pa de motlle o les baguettes congelades, per no haver de preocupar-se d'anar cada dia a comprar el pa», assenyala Moyà.

Malgrat això, aquest forner procedent d'una tradicional nissaga familiar, ofereix encara avui dia al públic un producte artesanal on no s'afegeixen cap tipus d'additius ni conservants, tan sols els ingredients bàsics: aigua, farina i llevat. Mitjançant l'ús d'una voluminosa pastadora, digne de museu com la resta de maquinària del local, i d'un dels darrers forns de boca directe que funciona per la crema de fusta de pi, Moyà fa cada dia, dins del seu horari de treball entre les 6.30 i les 15 hores, unes 45 peces de pa. Una producció que ja no té res a veure amb la que feren els seus pares i germans als anys en què el pa era molt més necessari i preuat.

De la mateixa manera, també ha canviat el preu dels ingredients de l'aliment, el tradicional forner exposa amb una mica d'enyorança i resignació com «l'any 1967 un quilo de pa costava 10 pessetes, mentre que actualment en val 315 pessetes».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.