algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

Picaresca i jocs de l'antic carnestoltes

60754

Les màscares i carotes eren una part fonamental per viure el carnestoltes.

TERESA AYUGA.

Corrien els darrers anys del segle IV quan el papa Gregori el Gran tingué la pensada d'establir el temps que ara es coneix com a quaresma.
Amb ella desitjava instaurar un temps de penitència i d'oració, de dijunis i de recolliment i, per sobre de tot, d'abstinència... Batejà aquests quaranta dies previs a Pasqua com Carnes Tollere o període de carns privades i prohibides.

La proposta es feia amb la ferma voluntat de purgar els pecats dels mortals, però el capgirament de la societat davant aquesta iniciativa fou prou reaccionari.

Amb els anys i els segles, el terme etimològic que l'esmentat papa instaurà invertí el seu sentit i acabà definint els seus dies previs amb un temps de bulla i de desenfrenament, de burles i d'escarniment. No res quedava per dir i no res estava prohibit en uns dies en els quals la permissivitat i la llicència estaven ben presents durant les vint-i-quatre hores del dia.

A Mallorca la picaresca i la burla del carnestoltes es revesteix de jocs, molta disbauxa i gloses verdes i de picat. Tota la societat perticipava en la festa, que era grossa.

La professora de la UIB Caterina Valriu és avui dia una de les principals estudioses de l'antic carnestoltes, del de finals del segle XIX i principis del XX, període en què arribà a la seva màxima esplendor, però després va ser eradicat de cop durant la repressió franquista.

Esmenta que per a la disfressa tot el que hi havia per casa servia, i que els llençols eren una de les robes més retudes. Era la disfressa de bolicot, típica de la gent que s'arreglava amb allò que tenia al seu abast sense haver de comprar res. Com a molt a partir dels anys vint les classes socials amb més possibilitats començaren a introduir la tendència de comprar algunes coses, i començaren a conèixer-se aquestes disfresses com les disfresses de la guapa. Als anys trenta també es començaren a fer comparses per a les quals es feien disfresses especials per anar a voltar la rua.

Aquest era el carnaval més popular, el dels jocs com ara tocar baula a les cases i partir a córrer, el de tirar tests, treure carros fent-los desaparèixer, socorrar les faldes i, sobretot, el de donar broma. Per a aquesta festa allò més impor- tant era canviar la imatge, cercant de perdre per un dia la pròpia identitat.

Amb la cara tapada per una careta començava un joc d'intrigues aprofitat sobretot per les dones. Amb «veu de mascareta», aguda i estrident, s'apropaven als homes de la família o coneguts treient a la llum aspectes de la seva vida privada en to de burla. El joc concloïa quan aconseguien una cita i els despullaven dels doblers que portaven al damunt. Després se n'anaven tal com havien arribat sense descobrir la seva identitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.