Les festes de sant Pere conviden a retre homenatge als pescadors de més edat. Per això, cada any la Confraria de Pescadors del port de Pollença entrega plaques i fotografies però, només a dos d'ells, a dos homes senzills, de cara rosada i pell assaonada. També els donen una fotografia en què surten tots dos plegats. La mateixa foto que després penjaran a una paret del local, vora la resta de pescadors jubilats que, com ells, altres anys es fotografiaren de dos en dos i que ara van omplint l'entranyable estància. Vora les fotografies, i aprofitant que surt la columna, els pescadors han reservat un espai al retrat de Joan Carles i, un poc més avall, s'hi veu un Sant Crist.
Toni Cerdà, Fogassa de malnom, i Mateu Joan Salas, es Barraquer, són els dos pescadors que ahir reberen l'emotiu homenatge. Tot dos tenen 73 anys i tot dos estan jubilats. També, ahir, tots dos feren el cor fort per no plorar, encara que els seus ulls s'ompliren de llàgrimes. I és que les paraules del patró major, Maties Galmés, arribaven al cor. El patró major no endomassà les frases. Ahir, no calia, era envoltat d'amics. Ell expressà els sentiments planers, talment com se les sentí i, per això, el coret s'ablaní més aviat. El batle en funcions, Miquel Oliver, també va parlar i aquí sí que hi va haver una frase bella. «Vosaltres sou l'essència del Moll», digué als pescadors.
Toni Fogassa i Mateu es Barraquer estaven ben contents, ningú millor que els seus per lloar el treball ben fet. Toni va fer de pescador durant 32 anys, de fet va començar quan era un nin. «Tenia onze anys i ja anava a pescar amb els meus germans». La seva dona, que el mirava atentament quan ell recordava pinzellades de la seva vida, va afegir de sobte que el seu pare ja era pescador i que li venia d'herència l'ofici. Es Barraquer no es recordava de com va començar, «perquè a ca nostra conreaven la terra. Però sempre m'ha agradat la mar. Em vaig fer els papers de mariner i em vaig posar a pescar».
