Un equip d'arqueòlegs britànics i nigerians va rescatar de l'oblit la murada d'Eredo, que estava coberta des de fa segles per la selva i que és probablement el major monument construït mai en el continent africà. De 160 quilòmetres de llarg, la murada d'Eredo va ser construïda fa més de mil anys, a través dels pantans i la selva, com a sistema de protecció de l'antic regne yoruba (una de les tres principals ètnies de Nigèria) que es trobava al sud-oest del país, al voltant de la ciutat d'Ijebu-Ode.

Aquesta murada demostra per primera vegada que hi va haver fa més de mil anys un gran regne en el centre de la selva tropical africana. Aquest regne, que hauria estat anterior al de Benin, a l'est, hauria aparegut en la mateixa època que l'imperi de Kano, en el nord del país. El traçat de la murada d'Eredo va ser descobert ara fa cinc anys per un equip d'arqueòlegs britànics i nigerians dirigits pel doctor Patrick Darling.

El monument és de fàcil accés. Sorgeix al bell mig dels arbres a devers cent metres de la carretera que uneix Epe amb Ijebu-Ode, a l'est de Lagos, la capital econòmica de Nigèria. La murada s'alça per damunt d'un ampli fossat i en alguns llocs fa vint metres d'alçada. Una llum suau es filtra a través de les branques. Tot està cobert per la humitat de la selva.

Els homes que construïren la murada i cavaren el fossat amb eines rudimentàries traslladaren i manipularen més material (terra, fusta, pedra) que els que aixecaren la gran piràmide de Keops. L'aigua, que creien que alimentava «els esperits dels dimonis» que vivien en els pantans salobres, corria pel fossat. Els esperits, a canvi, eren com una segona murada protectora, al voltant del regne, segons va explicar el doctor Darling.